Una parada d’Aliança Catalana rep comentaris masclistes de l’espanyolada
Aquest cap de setmana, Catalunya ha sortit al carrer. Els catalans han visitat les desenes de parades informatives que Aliança Catalana havia muntat en pobles i ciutats.
Els militants no paren de créixer. Cada cop són més els ciutadans que desitgen formar part de la família i que volen implicar-se en el projecte d'una Catalunya millor.
L'èxit va ser espectacular i així s'ha percebut a les xarxes socials. A Girona, la foto de record va rebre comentaris masclistes contra dues joves. La fachosfera espanyolista no les va destacar per la seva vàlua personal i per les seves aptituds, sinó pel seu físic.
"Em van convèncer un parell de bones raons", es va poder llegir. "Ig de la minita rossa?". "Aliança Catalana ha de presentar-se a les eleccions nacionals". I molts més. "Igual cal afiliar-se i tot, quines jaces"
💙Avui a Girona!
Gràcies a tots els gironins que us heu acostat a la nostra carpa per parlar, compartir idees i sumar al projecte d’Aliança Catalana.
Seguim treballant per una Girona més viva, segura i lliure. 💙#AliançaCatalana #Girona #SalvemGirona pic.twitter.com/8i6zLO1rlN
— Aliança Catalana-Gironès (@GironesAC) October 25, 2025
Enquestes amb resultats molt optimistes
A data d'avui, 27 d'octubre de 2025, les referències públiques més actuals procedeixen de setembre i de l'última onada del CEO de juliol.
L'estudi d'Ipsos per a La Vanguardia publicat el 21 de setembre (treball de camp de l'11 al 17 de setembre, amb 2.000 entrevistes) situa Aliança Catalana (AC) sobre l'11,9 % del vot i al voltant de 19 escons, un salt quantitatiu que la convertiria en actor central del bloc independentista.
En paral·lel, Sigma Dos per a El Mundo (14 de setembre, camp de l'1 a l'11 amb 1.483 enquestes) estima AC entorn del 9,8 % i una forquilla d'11 a 14 diputats.
El CEO (segona onada de 2025, publicada el 16 de juliol amb camp entre el 30 de maig i el 28 de juny) ja projectava AC en 10–11 escons, anticipant la consolidació en doble dígit que després han reforçat els sondejos de setembre.
La lectura conjunta d'aquests treballs dibuixa una forquilla plausible per a AC entre 11 i 19 escons i un sòl de vot proper al 10 %, amb sostre a l'entorn del 12 %. Més enllà de la dispersió metodològica entre empreses, el vector comú és el creixement sostingut de la formació respecte al 12-M de 2024, quan va signar 2 diputats i un 3,77 %.
Implantació territorial i mapa de fortaleses
L'element diferencial que aporta Ipsos és el lideratge d'AC a Lleida i Girona, províncies on el vot d'interior i comarcal li ofereix més capil·laritat que a l'àrea metropolitana. Aquest tiratge territorial explica bona part de l'escalada en escons.
Vots de Junts
Les transferències detectades pels estudis apunten a una fuga parcial des de Junts i, en menor mesura, des d'ERC, complementada per activació d'abstencionistes. Aquest desplaçament intern de l'independentisme explica per què AC puja amb força sense que el conjunt del bloc necessàriament es dispari en termes agregats.
En l'eix identitari, l'oferta d'AC funciona com a pol clar per a votants que prioritzen ordre, gestió local i un sobiranisme més aspre en el discurs; en l'eix socioeconòmic, capitalitza perfils de territoris mitjans i rurals amb fort arrelament associatiu.
Implicacions importants per a l'aritmètica parlamentària
Amb 11–19 escons, AC passaria d'actor emergent a peça de bloqueig o de desbloqueig en investidures ajustades. En escenaris on la suma de Junts i ERC no arribi per si sola, el grup d'AC podria atorgar majories alternatives dins de l'espai independentista o, en defecte d'això, reforçar l'oposició si apostés per una estratègia de pressió des de fora del Govern.
La fragmentació de l'arc català —amb PSC fort en l'eix constitucionalista i Comuns disputant l'espai a l'esquerra— incrementa el valor marginal de cada diputat al flanc sobiranista, i aquí AC estaria en condicions de condicionar agenda i ritmes en matèries clau: ordre públic, política lingüística, equilibri territorial i negociació amb l'Estat.
