La novetat de l’actor Jaume Madaula (La Riera) que deixa tothom sorprès
L'escena catalana torna a parlar de Jaume Madaula, i no només pel seu treball a la pantalla gran. L'actor torna al centre del debat cultural amb una decisió poc habitual que referma la seva personalitat artística i la seva manera d'entendre la professió. Qui el va seguir a “La Riera” (TV3) sap que no encaixa en motlles previsibles i que fuig del soroll gratuït.
L'interès creix perquè la seva nova etapa arriba quan molts el donaven per instal·lat en la discreció. Després de diversos anys lluny de l'exposició diària, Madaula emergeix amb un projecte singular. El nebot del consolidat Ramon Madaula torna als cinemes.
Mario, dirigida per Guillem Miró
Aquest divendres ha aterrat als cinemes “Mario”, dirigida per Guillem Miró, una comèdia negra coral en què Madaula encarna un protagonista enigmàtic que descol·loca el seu entorn proper. La pel·lícula presenta un joc d'aparences i revela com ningú acaba de conèixer el personatge que dona títol al film. Al repartiment també hi apareixen Gloria March i Miquel Gelabert.
L'actor acompanya l'estrena amb una decisió que ha sorprès els seus seguidors, concedint una entrevista poc habitual. En aquesta conversa, explica que viu entre Girona i Figueres, amb un estil auster que entén com a llibertat, i que tria els projectes per afinitat artística abans que per aparadors.
El seu retorn no és només cinematogràfic, perquè anuncia un moviment performatiu igual d'audaciós. Està preparant una obra pensada per ser representada en cementiris. Una reflexió escènica sobre la mort que vol dialogar amb l'espai i provocar una experiència íntima amb el públic.
Un canvi de vida
Madaula no amaga el cop que va canviar la seva brúixola vital quan li van diagnosticar un limfoma de Hodgkin a vint-i-set anys. Una experiència que comparteix amb serenor i sense victimisme. Des de llavors, diu prioritzar la salut, el temps i la qualitat dels projectes per sobre de la presència constant a platós o photocalls.
A les xarxes i en entrevistes recents, insisteix a naturalitzar la conversa sobre malaltia i mort. Un gest que encaixa amb el seu nou projecte escènic i que confirma una sensibilitat poc comuna a la indústria. Lluny de l'èpica buida, el seu discurs se centra en la vida quotidiana, el camp i la creativitat com a refugi.
La seva relació amb la fama també apareix matisada pel passat televisiu que el va convertir en rostre popular. Prefereix la feina a l'autopromoció frenètica, i cuida un perfil públic mesurat que, paradoxalment, alimenta l'interès mediàtic per cada pas que fa.
Reaccions, records i la mirada mediàtica que torna a buscar-lo
El llançament de “Mario” ha activat l'eco dels seus antics treballs i ha reactivat records de la seva etapa a TV3. També s'han llegit comentaris sobre la seva trajectòria personal i sentimental, sempre tractada per ell amb absoluta discreció.
En el seu moment se'l va relacionar amb l'actriu Vicky Luengo, amb qui va compartir escenaris. Però ara no se'l relaciona amb ningú. Que sapiguem.
