Nou atac a la seu d’Aliança Catalana: la reacció de Sílvia Orriols
El clima polític a Catalunya torna a escalfar-se. Les xarxes socials s'han omplert de noves imatges que han generat indignació i preocupació.
Pintura vermella i pintades a la seu de Barcelona
La seu d'Aliança Catalana a Barcelona s'ha llevat de nou atacada. A la imatge compartida pel partit s'aprecia la façana completament esquitxada de pintura vermella.
Als laterals del local, columnes i parets presenten pintades i símbols, mentre que la vorera també apareix tacada. Els autors volen deixar clar que l'objectiu de l'acte vandàlic era fer el màxim impacte visual possible sobre la seu.
Segons denuncia el partit, es tracta d'un nou atac contra les seves instal·lacions, i la mateixa Sílvia Orriols subratlla que és el segon en la mateixa setmana. El local, identificat com a “Seu de Barcelona” i associat al lema #SalvemBarcelona, ja s'havia convertit en altres ocasions en punt de fricció política. La formació insisteix que aquests fets no són simples gamberrades, sinó atacs dirigits contra el seu projecte polític.
Dos atacs la mateixa setmana.
Vivim en un país que no garanteix el lliurepensament i a on els totalitaris campen impunes.
No teniu prou pintura per aturar-nos.#SalvemCatalunya pic.twitter.com/1MXsNK6lgk
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) November 13, 2025
«No teniu prou pintura per aturar-nos»: la resposta de Sílvia Orriols
L'alcaldessa de Ripoll i líder d'Aliança Catalana ha reaccionat ràpidament a través de Twitter. En el seu missatge, Orriols escriu que han patit “dos atacs la mateixa setmana”. Denuncia que es viu “en un país que no garanteix la llibertat de pensament i on els totalitaris campen impunes”.
La frase més compartida, però, ha estat el seu advertiment final als autors de l'atac. “No teniu prou pintura per aturar-nos” –“No teniu prou pintura per aturar-nos”–, un missatge de desafiament que ha estat àmpliament difós pels seus seguidors.
El to del tuit combina denúncia i desafiament. D'una banda, situa l'atac en un context de manca de garanties per al lliure pensament i apunta directament a qui considera “totalitaris”.
D'altra banda, marca una línia clara. Aliança Catalana pretén utilitzar aquest episodi com a exemple que el seu projecte genera rebuig entre certs sectors, però també cohesiona els seus simpatitzants.
Debat sobre llibertat d'expressió i persecució política
Els atacs a seus de partits polítics no són nous a Catalunya. La gent es pregunta fins a quin punt s'està normalitzant la violència simbòlica contra determinades formacions i quin missatge s'envia quan els responsables queden, habitualment, sense identificar.
Els simpatitzants d'Orriols interpreten l'atac com una prova més de l'hostilitat envers el discurs de la seva formació. Per això destaquen que “no hi ha prou pintura” per aturar un projecte polític avalat a les urnes.
Altres sectors, en canvi, minimitzen l'incident com un acte més de protesta radical. Enmig d'aquest xoc de narratives, el fet objectiu és que una seu política ha tornat a ser atacada.
Sílvia Orriols, amb la seva reacció pública, ha volgut enviar un missatge clar tant als autors de l'atac com a la seva base electoral. Aliança Catalana no pensa replegar-se ni amagar la seva presència a Barcelona.
