Els Mossos d’Esquadra publiquen la nacionalitat dels detinguts del 2024: no hi ha sorpreses
En plena discussió sobre seguretat i migració, la batalla per les dades s'ha convertit en un front polític més. En pocs dies, la policia basca i la policia catalana han difós xifres sobre la nacionalitat de les persones detingudes. Però encara falta més transparència.
L'Ertzaintza s'estrena amb un mapa complet de la delinqüència
A començaments de setmana, l'Ertzaintza ha estrenat una nova política de transparència que, per primera vegada, desglossa amb detall la nacionalitat en cada tipologia delictiva.
Aquest canvi metodològic ha fet possible conèixer, per exemple, que al País Basc el 64% dels detinguts l'últim any eren estrangers. La dada va obrir un intens debat públic, però almenys ho va fer amb una radiografia completa damunt la taula: totes les categories delictives i un desglossament fi per procedències.
Mossos d'Esquadra: només quatre delictes amb dades de nacionalitat
A Catalunya l'escenari és molt diferent. L'informe de criminalitat de 2024 dels Mossos d'Esquadra només inclou informació segmentada per nacionalitat en quatre tipus de delicte. Tràfic de drogues, delictes contra la llibertat sexual, robatoris amb violència o intimidació i ocupació d'habitatges. La resta de l'activitat delictiva queda, de moment, fora de focus. Ho ha publicat L'Alternatiu i Oriol Gès ho ha compartit a les seves xarxes socials.
🚨📊 Els Mossos d'Esquadra publiquen les dades de nacionalitat dels detinguts de només quatre tipus de delicte, i en tots quatre els estrangers són majoria 👇
— L'Alternatiu (@l_alternatiu) November 15, 2025
A més, el desglossament és molt més pobre. Únicament distingeix entre persones “amb nacionalitat espanyola” i “sense nacionalitat espanyola”.
No hi ha detall per país ni per regió d'origen, i dins del grup de “amb nacionalitat espanyola” es barregen tant persones nascudes aquí com immigrants que han adquirit la nacionalitat. Res a veure amb el mapa detallat que ha ofert l'Ertzaintza.
Un patró clar: majoria de detinguts sense nacionalitat espanyola
Tot i això, les poques xifres que sí que es publiquen dibuixen un patró nítid. En els delictes contra la llibertat sexual, el 49% dels detinguts té nacionalitat espanyola i el 51% no la té. En els robatoris amb violència o intimidació —més de 27.000 fets registrats el 2024— només el 34% dels arrestats són espanyols. En canvi, un 66% sense nacionalitat espanyola.
La mateixa proporció es repeteix en l'ocupació d'habitatges: un 34% de detinguts amb nacionalitat espanyola i un 66% sense ella. En el tràfic de drogues, la balança també cau del mateix costat. El 35% dels detinguts té nacionalitat espanyola, davant d'un 65% que no la té, és a dir, gairebé dues terceres parts.
Quan es compara amb l'estructura demogràfica de Catalunya, la desproporció és evident. Segons les mateixes dades de l'informe, la població amb nacionalitat espanyola representa el 82% dels residents, mentre que qui no la té són el 18%.
Tanmateix, a les presons catalanes la relació s'inverteix. Un 47% d'interns amb nacionalitat espanyola i un 53% sense ella. És a dir, els estrangers estan clarament sobrerepresentats en detencions i població penitenciària respecte al seu pes real a la societat catalana.
La multireincidència patrimonial
Segons la policia, de les 637 persones que el 2024 van acumular set o més detencions per fets com furts, robatoris o estafes, el 57,5% eren originàries del Marroc i Algèria. Es tracta d'un grup molt reduït però amb un impacte enorme en l'estadística de reincidència.
Transparència pendent a Catalunya
La comparació amb el País Basc deixa una conclusió clara. Mentre l'Ertzaintza ha optat per una transparència gairebé total, els Mossos mantenen un model molt limitat, tant en el nombre de delictes analitzats com en el grau de detall.
Si es vol un debat seriós sobre seguretat, migració i polítiques públiques a Catalunya, calen més dades i millor desagregades. De moment, el que els Mossos han posat damunt la taula en el seu informe de 2024 no porta sorpreses. No obstant això, sí que deixa clar que la veritable radiografia de la delinqüència segueix, en bona part, oculta.
