Luis Guillén (psicòleg) sobre no contestar WhatsApp: ‘Això es deu al fet que…’
Als xats dels grups de WhatsApp conviuen famílies, amistats i equips de feina, d'estudi o d'esports que comparteixen el seu dia a dia. La participació no sempre és uniforme i els silencis desperten preguntes i lectures que no sempre són les reals ni correctes. Aquest escenari digital exigeix entendre el context abans d'interpretar cada absència de resposta.
No respondre pot semblar desinterès, però també prudència o cansament després d'un flux constant de missatges. A més, el format escrit afegeix una empremta que molts prefereixen dosificar amb calma. Així, el silenci es torna un gest que alguns utilitzen com a escut per protegir la seva energia mental.
Les claus psicològiques del silenci als grups de WhatsApp
El psicòleg general sanitari Luis Guillén Plaza analitza el silenci en grups de WhatsApp i assenyala el tecnoestrès com a factor decisiu. “En molts casos això es deu al fet que el silenci actua com a regulador emocional davant el tecnoestrès”, afirma. Descriu que els grups generen sobrecàrrega i ansietat, per això callar redueix pressió i sobreestimulació.
Guillén afegeix que el teletreball i la missatgeria introdueixen immediatesa amb normes implícites de disponibilitat. “No és només una demanda interna; als grups la pressió també és externa”, explica al·ludint a mencions i recordatoris. Els marcadors de presència com el doble check, en línia o escrivint reforcen l'obligació de respondre ràpid.
Els que llegeixen en silenci: prudència i espiral del silenci
L'expert descriu el lurking: perfils que llegeixen la conversa i segueixen el fil sense intervenir. No implica hostilitat ni desinterès, sol ser gestió conscient del temps i de la pressió de la immediatesa. Així, participar en silenci permet evitar la resposta impulsiva i triar moments meditats per aportar.
També opera l'espiral del silenci quan algú percep la seva postura minoritària o el clima molt homogeni. En aquests casos es calla per evitar fricció i exposició, no per apatia sinó per prudència relacional. L'ambigüitat del text i l'empremta escrita eleven la sensació d'escrutini públic i frenen la intervenció.
Mantenir límits saludables: recomanacions dels psicòlegs
Quan el silenci és intencional i proporcionat, compleix una funció adaptativa d'autocura, segons Guillén. “Si el silenci neix de la por al judici o d'una evitació que t'impedeix tractar temes rellevants, és útil revisar-ho”, proposa. L'especialista suggereix marcar finestres de resposta, silenciar notificacions, prioritzar temes i explicitar el propi estil.
De la mateixa manera, coincidint amb Guillén, una altra psicòloga de la mateixa línia de l'especialista ha manifestat els seus propis suggeriments. La psicòloga Beatriz Romero destaca el silenci com a eina d'autocura en entorns digitals saturats. I coincideix amb Guillén en la necessitat de descansar del soroll digital, silenciar grups i marcar límits, protegir energia mental i mantenir relació saludable.
