Les paraules d’una ramadera que no agradaran als funcionaris

La decisió d’una jove emprenedora rural que desafia completament la recerca de la gran estabilitat del treball públic

El mercat laboral actual travessa un moment de transformació profunda a tot el territori europeu i nacional. Molts joves prefereixen buscar la seguretat de cobrar una nòmina completament inamovible. Aquesta comoditat de la feina pública s’ha convertit avui en el gran objectiu per a tots els professionals acabats de graduar recentment. Les xifres macroeconòmiques confirmen una autèntica fugida del talent jove fora de totes les zones rurals espanyoles. Actualment la greu manca de relleu generacional al camp suposa un repte molt preocupant.

Malgrat les noves injeccions econòmiques europees les estadístiques oficials del sector agrari continuen sent realment molt alarmants. Només un petit percentatge de les explotacions agràries pertany a persones molt joves. Concretament aquesta xifra es troba situada just per sota del nou per cent del total de titulars agraris. Això contrasta molt amb el darrer repartiment de les ajudes on els beneficiaris eren principalment joves agricultors espanyols [cite: 1.2.1]. Aquest escenari demostra que començar a treballar aquí requereix una vocació immensa i també necessita disposar d’un elevat capital inicial. Invertir en ramaderia sense tenir suport familiar previ resulta impossible per a qualsevol jove.

La profunda vocació pel món rural davant el gran miratge de la jornada contínua a una oficina

Dins d’aquest context tan complex trobem històries fascinants que trenquen completament amb les tendències laborals més habituals. Aquesta és precisament la realitat d’una dona de vint-i-nou anys que ha decidit apostar per la ramaderia. Després de viure un temps fora de casa la pandèmia va canviar completament tota la seva visió de futur. Va decidir tornar al seu poble per gestionar personalment la gran explotació de vaques de la seva família. Aquesta ferma decisió personal no va ser gens fàcil a causa de les greus dificultats del sector. Tot el gran esforç acumulat pel seu pare va ser el motiu més determinant per prendre les regnes. L’any dos mil setze van patir una malaltia bovina que gairebé destrueix absolutament tot el gran negoci familiar.

El sacrifici diari constant i la complexa gestió de la incertesa dins de la nostra economia primària

La protagonista d’aquesta història té una perspectiva sobre el triomf laboral que xoca directament amb la visió estandarditzada. Ella rebutja la idea que l’èxit professional equivalgui sempre a aconseguir una bona plaça de funcionari públic estatal. La jove ramadera prefereix treballar tot el dia en una activitat agrícola que realment li agrada i l’apassiona.

Considera que complir un horari fix de set a tres mai aportarà necessàriament la veritable felicitat laboral desitjada. El seu dia a dia laboral es caracteritza per esquivar totalment l’avorriment provocat per qualsevol rutina molt tancada. Li encanta comprovar detalladament com el creixement econòmic del negoci depèn exclusivament de la seva pròpia dedicació diària. Treballar amb animals vius implica assumir sempre uns riscos financers i operatius que resulten totalment incontrolables a llarg termini.

Els grans reptes sanitaris i climàtics que amenacen constantment la rendibilitat de qualsevol negoci a llarg termini

En qualsevol àmbit financer rural pots dissenyar projeccions econòmiques i calcular exactament totes les inversions a llarg termini. Malauradament una malaltia animal inesperada pot arruïnar tota la gran estratègia financera d’una explotació ramadera en poques hores. Aquesta forta incertesa es compara fàcilment amb les destrosses que provoquen les tempestes imprevistes dins de la pagesia tradicional. Malgrat tots aquests obstacles constants ella prefereix conviure diàriament amb el risc abans que suportar una feina absolutament monòtona.

La presència femenina dins d’aquest sector continua sent massa baixa i representa només un trenta-dos per cent nacional. La veritable felicitat s’ha de mesurar sempre per la capacitat immensa de gaudir del projecte personal de cadascú. La gran passió pel treball diari al camp encara batega amb molta força entre els nous joves valents.