Junts s’arrenglera amb el règim espanyol i vota contra totes les propostes d’Aliança Catalana
El ple monogràfic sobre l’ascensor social al Parlament de Catalunya havia de ser un punt d’inflexió. Junts el va impulsar amb un diagnòstic sever sobre la pèrdua de mobilitat social, la tensió dels serveis públics i la degradació del model productiu. Però quan va arribar l’hora de votar, el relat es va dissoldre. Cap suport a les resolucions d’Aliança Catalana. Cap matís. Cap desmarcatge.
El resultat és inequívoc: Junts ha votat amb el mateix bloc parlamentari que diu combatre i ha consolidat el marc que afirma voler corregir.
🔴 AVANÇAMENT | @XCatalunya
Junts vota en contra de totes les propostes d'Aliança Catalana: el ple monogràfic era només una farsa.
El partit de @KRLS convoca un debat però rebutja totes les solucions concretes prioritzant el consens amb Madrid abans que defensar els catalans. pic.twitter.com/mGwo5yzkQw
— Rubèn Novoa 𝕏Catalunya (@rnovoa) February 13, 2026
La coartada és coneguda. El nou model de finançament autonòmic amb una expectativa d’increment de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat. La xifra s’ha presentat com una fita estructural. Però comparada amb el dèficit fiscal crònic —entre 22.000 i 30.000 milions anuals que surten i no tornen— l’operació és purament cosmètica. Acceptar 4.700 milions com a victòria estratègica és assumir la lògica de la dependència. És legitimar el muntacàrregues del règim mentre es parla d’ascensors socials.
I aquesta acceptació té conseqüències polítiques concretes.
El context parlamentari era objectivament favorable a la pressió. Un Govern del PSC en minoria, necessitat de suports variables i sense un lideratge sòlid. Una finestra per condicionar l’agenda legislativa i forçar redefinicions de fons. Junts podia haver utilitzat el ple per desplaçar el centre de gravetat polític. No ho ha fet. Ha preferit reforçar l’estabilitat sistèmica.
Les propostes rebutjades no eren retòriques ni simbòliques. Eren instruments operatius
- Declarar l’emergència demogràfica i establir informes anuals de cohesió amb criteris explícits d’accés a prestacions.
- Reduir l’IRPF per a rendes baixes i mitjanes i alleugerir la fiscalitat successòria per sostenir la classe mitjana.
- Auditar la DGAIA i revisar condonacions de prestacions indegudes.
- Garantir desallotjaments immediats en casos d’ocupació il·legal i prioritzar famílies catalanes en habitatge públic.
- Impulsar un pla de reindustrialització amb compra pública preferent, capitalització pròpia i estabilitat energètica.
Totes rebutjades. Sense fissures.
