Joan Olivé demana un atemptat contra Sílvia Orriols i que assassinin un periodista
La política catalana viu moments de gran tensió. El creixement d'Aliança Catalana ha despertat nervis en sectors de l'extrema esquerra. El partit liderat per Sílvia Orriols ha passat de ser marginal a poder arribar a tenir una força determinant. Ara, els atacs personals contra la presidenta comencen a pujar de nivell.
En les últimes hores, un usuari de X ha creuat una línia vermella. Joan Olivé ha publicat un missatge demanant directament violència política. Les seves paraules han generat una forta indignació entre militants, simpatitzants i ciutadans. Es tracta d'un episodi lamentable que mostra el nivell de crispació social.
El context del missatge violent
Tot va començar amb un comentari del compte @maximclatellot. Aquest usuari ironitzava sobre l'estratègia de Vox i Aliança Catalana. Comparava ambdós partits amb l'extrema dreta nord-americana en referència a Trump. La frase insinuava que podrien arribar fins i tot a matar per guanyar vots, recordant Charlie Kirk.
La resposta d'Olivé no va trigar a aparèixer i va ser esgarrifosa. L'activista, conegut en entorns radicals d'extrema esquerra, es va desfer en un tuit. No es va limitar a criticar idees, va demanar directament sang i violència. La gravetat del missatge ha causat alarma entre polítics i periodistes.
El tuit amb amenaces explícites
En la seva publicació, Olivé va escriure: “Vull veure un atemptat contra la lideresa de Ripoll!!! I després, que li cardin un tret mortal al puto Patraña!!! VULL, VULL, VULL.” Aquestes paraules són una crida explícita a cometre un crim. Apunten directament contra Sílvia Orriols i contra el periodista Sergi Maraña.
El missatge reflecteix una mentalitat intolerable en democràcia. És inacceptable que algú demani un atemptat contra líders polítics. Encara pitjor quan s'acompanya de desitjos d'assassinat a un comunicador. Es tracta d'una incitació que podria tenir conseqüències penals immediates.
La reacció d'Aliança Catalana
Ramon Audet, militant del partit, va ser un dels primers a reaccionar. Va publicar a X que una part de l'esquerra és un “cau de psicòpates”. Va assenyalar que estarien disposats a matar per diferències ideològiques. Les seves paraules reflecteixen la indignació de molts militants i simpatitzants.
Audet va lamentar que es normalitzi aquest tipus de missatges a les xarxes socials. Va recordar que l'odi contra Orriols i el seu entorn és constant. També va apuntar que alguns sectors semblen tolerar aquestes actituds per interès polític. La indignació va ser compartida per desenes d'usuaris que van demanar sancions immediates.
Un atac que destapa la por a Orriols
La virulència del missatge revela quelcom més profund que odi personal. Aliança Catalana creix en totes les enquestes i preocupa els partits tradicionals. L'esquerra radical tem perdre espai davant d'un discurs ferm i directe. D'aquí que alguns dels seus militants recorrin a la violència verbal.
Una part de l'esquerra és un cau de psicòpates que et matarien per no pensar com ells. Demanen obertament que assassinin als notres líders polítics. És demencial. pic.twitter.com/iNuJQwLMXL
— Ramon Audet i Sánchez🤠 (@ramon_audet) September 23, 2025
El cas de Joan Olivé és la prova més clara d'aquesta por. Atacar amb amenaces Orriols i un periodista del partit reflecteix inseguretat. Quan la política es converteix en un terreny d'odi, perilla la democràcia. El discurs de la por substitueix el debat d'idees, i això és devastador.
La llibertat política i la condemna necessària
És indispensable que es condemni de manera rotunda el que ha passat. La democràcia no pot tolerar que es demanin atemptats contra polítics. Tampoc pot permetre que es desitgi la mort de periodistes. Silenciar algú amb violència destrueix la base mateixa del sistema.
El cas de Sergi Maraña, anomenat “rata Patraña” per Olivé, és igualment greu. Un militant d'Aliança Catalana no mereix convertir-se en objectiu d'odi. La llibertat d'expressió protegeix la discrepància, no la incitació a la violència. La justícia hauria d'intervenir per marcar límits clars i exemplars.
Una línia que mai es pot creuar
L'episodi protagonitzat per Joan Olivé és una vergonya democràtica. Les seves paraules posen de manifest la deriva violenta d'una part de l'esquerra. Sílvia Orriols i Sergi Maraña no només són atacats políticament, també amb odi personal. El cas demostra que el creixement d'Aliança Catalana genera nervis i por. La resposta ha de ser ferma: la violència mai pot ser una opció.
