Gisela Sidera (Aliança Catalana – Girona) explica els problemes d’inseguretat de la ciutat
Qui passeja avui per Girona al capvespre percep una ciutat diferent de la postal de fa uns anys. Moltes famílies miren el rellotge abans de travessar el riu Onyar. La conversa sobre si és segur tornar caminant a casa s'ha convertit en un tema recurrent entre veïns de tots els barris.
Son només algunes de les percepcions.
Una veu gironina que apel·la a la “Catalunya real”
En aquest context irromp amb força la figura de Gisela Sidera, presidenta comarcal del Gironès d’Aliança Catalana. Educadora social de formació i gironina “fins al moll de l’os”, es defineix com una persona normal. La seva implicació en política l'ha convertit en una de les veus més fermes de la formació a les comarques gironines.
Militant des de fa més de tres anys, Sidera assegura sentir-se plenament identificada amb el projecte que encapçala Sílvia Orriols, a qui considera “l’única política que m’ha representat mai”. El seu lema resumeix bé aquesta línia: “Qui estima la terra és d’Aliança Catalana, punt.”
Per a Sidera, la política no pot ser un mitjà de promoció personal, sinó un servei al país: “La política ha de ser servei, no benefici. Venim a servir, no a servir-nos". Des d’aquesta mirada, situa la inseguretat com un dels grans fracassos dels governs que han gestionat Girona en les últimes dècades.
Girona, de ciutat tranquil·la a ciutat condicionada per la inseguretat
La diagnosi que fa Gisela Sidera sobre la ciutat és demolidora. “Girona viu la pitjor etapa dels darrers 30 anys”. Segons explica, actes quotidians com sortir a passejar després de les 20:30 h, tornar caminant del teatre o fer esport a determinades hores s’han convertit en decisions importants.
La sensació d’inseguretat és una sensació real i condiciona el dia a dia. Famílies que deixen d’utilitzar certs parcs, gent gran que evita determinats carrers, veïns que canvien rutes i horaris per precaució. Per a Sidera, això implica una renúncia silenciosa a una llibertat bàsica: la de viure la ciutat amb normalitat.
A parer seu, el més greu és que els impostos que paguen els gironins no es tradueixen en seguretat, neteja ni benestar. Denuncia que una part important dels recursos “marxa fora de Catalunya” mentre Girona es queda “amb carrers bruts, foscos i abandonats”. Això genera una imatge de deixadesa que alimenta encara més la sensació de ciutat degradada.
25 anys de mala gestió: crítica als governs municipals
Sidera no limita la seva crítica al govern actual, sinó que assenyala els últims 25 anys de governs municipals. Els acusa d’haver normalitzat la decadència de la ciutat. Parla d’una “classe política apoltronada” que ha mirat cap a una altra banda davant el deteriorament de l’espai públic i l’augment dels problemes de convivència.
En el punt de mira situa especialment la gestió de la CUP al capdavant de l’Ajuntament de Girona. Segons Sidera, la nova taxa d’escombraries és l’exemple perfecte d’un model que carrega més despesa sobre els ciutadans i segueix la brutícia. No culpa els treballadors de la neteja, sinó una direcció política que, a parer seu, prioritza el “dogmatisme ideològic per sobre del servei públic”.
Des de la perspectiva d’Aliança Catalana, Girona necessita “gestió seriosa”, una administració centrada en resultats tangibles —carrers nets, il·luminació adequada, seguretat efectiva— i no en simbolismes. I això, insisteixen, no ha passat en aquest quart de segle.
Més presència policial i fi de la impunitat
Sobre com revertir la situació, Gisela Sidera ho té clar: més presència policial al carrer i més autoritat per als cossos de seguretat. Considera que avui Girona pateix l’efecte d’un sistema en què “qui la fa, no la paga”. Delinqüents que entren i surten en qüestió d’hores i uns cossos policials “desbordats i desautoritzats”.
Sidera defensa aplicar de manera estricta la legislació vigent, també en matèria d’estrangeria, i reclama que els casos d’immigració en situació irregular que cometin delictes no quedin impunes.
Per a ella, sense una resposta clara del sistema, la ciutat corre el risc de consolidar-se com una “ciutat sense llei”. Hi ha una sensació de descontrol que s’imposa al dret dels veïns a viure tranquils. “Sense seguretat, no hi ha llibertat”, repeteix com a idea central.
“Defensar els de casa”: habitatge, feina i seguretat
Més enllà de la radiografia de la inseguretat, Sidera situa el paper d’Aliança Catalana com la veu de la “Catalunya real”. Aquella que pateix els problemes d’habitatge i de seguretat. Acusa els partits tradicionals de “comprar vots amb subsidis pagats amb els nostres impostos”.
La seva proposta exigeix prioritzar habitatge, feina i seguretat per a qui contribueix i estima aquest país. Vincula l’accés a recursos públics a la implicació real amb la societat. “S’ha acabat regalar privilegis a qui només ve a aprofitar-se. La política ha de tornar a defensar els de casa”, resumeix, marcant una línia nítida entre el model que critica i el que proposa la seva formació.
🗞️ ENTREVISTA | Gisela Sidera, presidenta comarcal d’Aliança Catalana al Gironès:
“Girona viu la pitjor etapa dels darrers 30 anys, sense seguretat ni gestió seriosa”Parla sobre inseguretat, brutícia i la necessitat de posar ordre i sentit comú a la política local 👇… pic.twitter.com/6zY1no6qBi
— Diari Girona Notícies (@Gironanoticies) November 12, 2025
Girona i el seu entorn: refugis i oportunitats perdudes
Sidera també mira més enllà de la capital i subratlla el paper de municipis de l’entorn com Vilablareix o Sarrià. Els considera un refugi per a molts gironins que han optat per marxar del caos de la ciutat.
En canvi, lamenta el cas de Salt, un municipi amb un nucli antic preciós i molta vida cultural. Segons ella aquest poble ha estat abandonat per les administracions i convertit en un espai descontrolat i degradat.
Tot i això, insisteix que Girona i la seva àrea urbana tenen un enorme potencial si es recupera l’ordre i la gestió seriosa. Carrers segurs, barris cuidats i una administració que torni a situar el ciutadà al centre.
Un compromís que no busca càrrecs
Lluny de presentar-se com una aspirant a cadires, Gisela Sidera assegura que no s’ha plantejat ser alcaldessa ni ocupar càrrecs específics. Afirma estar “a disposició del partit per fer el que calgui, des d’on calgui”, moguda per un únic objectiu: que viure amb dignitat a Girona deixi de ser una heroicitat.
Aliança Catalana, amb Sidera al capdavant, vol capitalitzar aquest malestar i oferir una alternativa que promet ordre, sentit comú i fermesa.
