Gir de 180 graus a Hisenda per cobrar els impostos
La relació històrica entre el contribuent i l'Estat sempre s'ha caracteritzat per un notable desequilibri de poder. La burocràcia sovint es percep com un laberint interminable on el ciutadà sol perdre temps i diners. Ens hem acostumat a un sistema que sembla tenir recursos infinits per esmenar els seus propis errors administratius.
Tanmateix, els recents moviments legals estan redefinint les regles del joc d'una manera que sorprèn molts analistes. La seguretat jurídica s'està imposant a poc a poc sobre la capacitat recaptatòria il·limitada que ostentava l'administració.
Aquest nou escenari planteja un canvi de paradigma fonamental per a aquells que temen rebre notificacions constants de l'Agència Tributària. Durant anys ha existit la sensació que Hisenda podia intentar cobrar un deute tantes vegades com volgués. Però la justícia ha començat a posar fre a aquesta pràctica que generava una incertesa constant en les empreses. Els tribunals estan enviant un missatge clar sobre la necessitat de respectar els principis de bona administració.
L'adopció de noves restriccions per part del Tribunal Econòmic-Administratiu Central
La notícia que ha sacsejat el panorama fiscal aquesta setmana marca un punt d'inflexió en les liquidacions tributàries. El Tribunal Econòmic-Administratiu Central ha decidit acollir finalment la doctrina imposada pel Tribunal Suprem el setembre passat. Aquesta mesura impedeix que l'administració pugui corregir els seus errors de manera indefinida en perjudici directe dels ciutadans. Es tracta d'una resolució que modifica substancialment la capacitat de maniobra que tenen els inspectors d'Hisenda actualment.
Fins ara era comú veure com s'anul·laven liquidacions per ser emeses novament poc temps després pel mateix concepte. L'organisme adscrit al Ministeri d'Hisenda ha reconegut que aquesta pràctica vulnera els drets fonamentals del contribuent espanyol. A partir d'aquest moment l'administració no podrà dictar un tercer acte si els anteriors van ser anul·lats judicialment. Això obliga els funcionaris a ser molt més rigorosos i precisos des del primer moment del procediment.
El funcionament de la doctrina del doble tir en les liquidacions
El concepte tècnic es coneix entre els experts fiscalistes com la doctrina del doble tir per a les liquidacions tributàries. Aquesta norma concedeix a l'Agència Tributària una segona oportunitat per corregir una liquidació anul·lada per defectes formals. Tanmateix, el nou criteri estableix que un tercer intent queda absolutament prohibit sota l'actual marc legal vigent. L'administració només disposa d'una bala extra per esmenar els vicis apreciats en la primera resolució emesa.
Si la segona liquidació també resulta fallida o conté errors, el procés s'ha de donar per conclòs definitivament per al fisc. El Tribunal Suprem ha estat taxatiu a l'hora d'afirmar que no hi caben oportunitats indefinides per a l'administració de l'Estat. Això suposa un alleujament immens per a milers de contribuents que vivien atrapats en bucles de reclamacions i noves notificacions. La sentència fixa que la segona possibilitat només existeix per complir estrictament amb la via revisora corresponent.
La seguretat jurídica com a prioritat davant la recaptació indefinida
El principi subjacent és que el ciutadà no pot viure en eterna incertesa mentre l'administració arregla les seves fallades.
Els principis generals de bona fe han de prevaler sempre sobre l'afany recaptatori de les institucions públiques estatals. Permetre que Hisenda repeteixi els seus actes fins a encertar suposaria un avantatge abusiu que desprotegeix el teixit empresarial nacional. La justícia ha determinat que els errors reiterats del fisc no poden convertir-se en una càrrega perpètua per a ningú.
Aquest canvi obliga l'Agència Tributària a elevar els seus estàndards de qualitat en emetre qualsevol mena de liquidació. Els assessors fiscals celebren aquesta mesura perquè aporta una eina sòlida per defensar els seus clients davant inspeccions. S'espera que aquesta doctrina redueixi la litigiositat en desincentivar els intents de cobrament que manquen de solidesa tècnica. Al final es tracta de garantir que el sistema tributari sigui just i respecti els terminis establerts legalment.
