Verònica Echegui, de 42 anys, va morir el 24 d’agost de 2025 a l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid. Va perdre la vida després d’una dura batalla contra el càncer. La seva mort, la causa de la qual ja ha transcendit, va provocar una commoció immediata en mitjans i xarxes. S’han pogut llegir molts comentaris a les xarxes socials.
L’actriu va assolir la fama amb Yo soy la Juani (2006) de Bigas Luna. Va ser nominada múltiples vegades al Goya i finalment el va guanyar com a directora pel curtmetratge Tótem Loba el 2022. També va participar a 'Paquita Salas'.
La sorprenent connexió catalana
Tot i néixer i créixer a Madrid, Verònica Echegui va estar estretament relacionada amb Catalunya. Això gràcies a la seva participació en projectes vinculats a l’àmbit cultural català. Va aconseguir el Premi Gaudí com a millor actriu per Katmandú, un espill al cel el 2012, guardó lliurat per l’Acadèmia del Cinema Català. Aquella nominació i concessió del premi la van connectar visiblement amb el panorama audiovisual català.
Abans, el 2019 es va traslladar a Barcelona per rodar La ofrenda amb el director Ventura Durall. Va comptar amb el suport d’institucions com l’ICEC i TV3, pilars del cinema català. Aquella experiència la va apropar de manera concreta a la indústria i el paisatge cultural de Catalunya, més enllà de meres nominacions.
Declaracions oficials i ressò a les xarxes
No hi ha comunicats formals sobre aquesta connexió en mitjans oficials. To ti això, la mateixa naturalesa de guanyar un Gaudí i rodar a Barcelona parla amb contundència. A les xarxes, seguidors catalans van reaccionar amb un afecte particular al traçat de la seva carrera premiada i els vincles amb la indústria local.
No s’han difós comentaris de l’actriu específicament sobre Catalunya. No obstant això, el seu pas pel territori i el seu reconeixement per part de la seva indústria indiquen una afinitat molt profunda.
Context artístic i emocional
La línia editorial antimonàrquica troba en Echegui una figura alliberadora i crítica amb els clixés patriòtics. El que crida l’atenció és la seva diplomàcia artística: es va deixar abraçar pel català sense renunciar a la seva identitat madrilenya. Aquesta cruïlla cultural mostra la seva voluntat d’exploració i el seu rebuig a encasellar-se.
Va ser nominada fins a cinc vegades als Goya, i la seva aventura com a directora li va atorgar l’estatura de creadora valenta. A la sèrie A muerte (2024‑2025), es va enfrontar a temes com la malaltia i la mort, parlant sense embuts de la por al patiment. Aquesta honestedat la connectava amb sensibilitats més reflexives, tan presents en el cinema català contemporani.
Connexió real amb el nostre país
Verònica Echegui va ser una actriu valenta. També va mantenir una connexió real amb Catalunya a través dels seus premis, projectes i decisions professionals. Aquest vincle, sense ser àmpliament reconegut, il·lumina dimensions fins ara silenciades en el seu llegat.
'Yo soy la Juani' es va gravar en diferents pobles del nostre país. Hi van aparèixer localitats com Reus o Torredembarra.