Anna Barrachina és una actriu catalana de 56 anys, que ha destacat especialment al teatre i a la televisió. Els teleespectadors de TV3 la identifiquen fàcilment com la Nuri Soler de Ventdelplà, una de les sèries més reeixides a la història de la cadena pública catalana.
En el seu pas recent pel programa Col·lapse, de Ricard Ustrell, Barrachina ha commocionat l'audiència catalana en compartir la malaltia que pateix: "ara estic bé, però va ser molt dur; la notícia me la va donar la doctora Zamora, ho va detectar ràpidament, perquè vaig anar per dolor a les cervicals, no em trobava bé, però ningú em feia cas. Jo temia per la meva salut i poc després em van detectar un càncer cerebral que venia de pulmó".
Les metàstasis cerebrals es produeixen quan les cèl·lules canceroses es propaguen de la seva ubicació original al cervell. Qualsevol tipus de càncer pot arribar al cervell, però els que tenen més probabilitat de causar metàstasis cerebrals són el de pulmó, el de mama, el de còlon, el de ronyó i el melanoma. Anna Barrachina ha compartit la seva experiència amb total integritat, demostrant la seva fortalesa anímica i com a veritable exemple de superació.
Entre La Cubana i la televisió
Nascuda a Sitges el 1968 i casada amb José Corbacho, Anna Barrachina va participar en la pel·lícula que va codirigir la seva parella amb Juan Cruz, Tapas (2005). El seu debut cinematogràfic es va produir el 1996, de la mà de Francesc Bellmunt amb Un negre amb un saxo. A més del seu famós personatge a Ventdelplà, Barrachina ha participat en altres sèries de TV3, sent el personatge de Lídia a Merlí, l'altre gran hit de l'actriu dins de la cadena pública catalana.
Els inicis de l'Anna Barrachina estan directament vinculats a una companyia escènica referent del país: La Cubana. Va ser el veritable punt d'inflexió per a l'actriu catalana: "Estava estudiant Filosofia i vaig veure Cubana's Delicatessen al carrer. Tenia 18 anys. Me'n recordo que just en aquell moment vaig dir: 'Jo vull ser-hi'. Aquells primers espectacles al carrer eren molt bojos. Les accions als aparadors, al bus… Això segueix resultant molt modern i contemporani. A vegades li dic a Jordi Milán -director de La Cubana- que cal tornar al carrer. M'encanta. Jo vaig començar així".
De la seva trajectòria per La Cubana destaca el paper protagonista d'Estrellita Verdiales a l'obra Cegada d'amor (1993-1998), en què a més d'actuar també va cantar les cançons, Mancheguita, El món és meravellós, Clic clac Rock, Nazareno, La saeta de la llumVeig veig veig, Ni veritat ni mentida, Un estiu a la ciutat i Adéu, adéu Barcelon. Una actriu apassionada i vigorosa.