El Tribunal Suprem tanca la porta a les indemnitzacions extra per acomiadament improcedent

L’alt tribunal unifica criteri i rebutja aplicar la Carta Social Europea per augmentar les compensacions legals establertes en cas d’acomiadament

El mercat laboral espanyol travessa un període de grans transformacions estructurals durant aquest any. La inflació acumulada i els costos de vida han elevat la preocupació dels treballadors. Perdre la feina suposa un cop financer molt dur per a qualsevol família mitjana. Davant d’aquest escenari d’incertesa econòmica molts empleats han buscat noves vies de protecció legal. Durant els últims mesos s’havia generat una forta expectativa als tribunals socials de tot l’estat. Molts advocats intentaven aconseguir indemnitzacions més altes basant-se en directives i tractats internacionals europeus. El debat sobre la suficiència de les compensacions econòmiques estava sobre la taula dels jutges.

la decisió de l’alt tribunal sobre les normatives europees i els acomiadaments

Finalment s’ha establert una doctrina clara que resol aquests dubtes de manera definitiva i contundent. Dues sentències recents del ple han marcat un abans i un després en aquesta matèria legal. El tribunal rebutja aplicar directament la Carta Social Europea per augmentar els diners de la indemnització. També descarta fer servir aquest famós conveni de la coneguda Organització Internacional del Treball amb aquesta mateixa finalitat.

Els magistrats consideren que aquestes normes internacionals no tenen aplicació directa als jutjats laborals del país. Correspon al legislador nacional definir quina és la quantia adequada per reparar el dany del treballador. La norma espanyola ja estableix un límit tancat que no es pot superar per decisió judicial.

el mur legal que frena les compensacions addicionals per danys i perjudicis

Actualment la llei vigent fixa trenta-tres dies de salari per cada any treballat amb un topall màxim establert. Aquesta xifra és inamovible per als casos d’acomiadament improcedent ordinaris segons el nou criteri establert. Un jutge no pot decidir atorgar més diners només perquè consideri que el treballador ha patit més. Aquest sistema taxat ofereix molta seguretat jurídica a les empreses a l’hora de calcular els seus costos.

Només existeixen algunes excepcions molt concretes per aconseguir una quantitat superior a la que marca la legislació. Es podran demanar més diners si l’acomiadament és nul per vulneració dels drets fonamentals del treballador afectat. També s’admeten excepcions quan l’empresa incompleix l’ordre legal de readmetre el professional al seu lloc de feina. L’última via per augmentar la compensació seria tenir-ho pactat prèviament mitjançant un conveni col·lectiu o contracte individual.

quin és l’impacte d’aquesta nova realitat per a empreses i treballadors

Els advocats laboralistes hauran de canviar ràpidament les seves estratègies davant dels pròxims judicis per acomiadament. Reclamar indemnitzacions addicionals sense basar-se en drets fonamentals provocarà la desestimació gairebé segura per part del jutge. Això podria derivar en sancions per temeritat processal cap a les persones que ho intentin forçar inútilment. Les grans corporacions respiren alleujades perquè eliminen un risc financer imprevisible en les seves reestructuracions de plantilles. D’altra banda els sindicats lamenten profundament que no s’apliquin les recomanacions del Comitè Europeu de Drets Socials. Caldrà veure si el legislador decideix reformar l’Estatut dels Treballadors per adaptar-se a les exigències internacionals vigents. Fins llavors les regles del joc queden perfectament definides i tancades per a tot el mercat nacional.

el trasllat del debat indemnitzatori cap a la futura negociació col·lectiva

Aquest escenari tancat trasllada tota la pressió directament cap als acords privats i la futura negociació sindical. Les patronals tindran més certesa comptable però afrontaran noves peticions socials per apujar les compensacions per conveni. Molts experts avisen que algunes demandes buscaran invocar casos de discriminació per intentar saltar-se aquest bloqueig jurisprudencial. Aquesta alternativa processal obre la via per poder demanar la nul·litat i reclamar aquells danys morals addicionals. El panorama laboral espanyol s’enfronta a un procés d’adaptació important després d’aquestes resolucions tan transcendents i rigoroses.