El català té 10 milions de parlants repartits en quatre estats diferents. Malgrat les campanyes de substitució lingüística que s'han dut a terme des de Madrid des de fa segles, la llengua ha superat diferents dictadures i la repressió borbònica. La nostra llengua es parla dins del territori administratiu de l'Estado español, a França, a Itàlia i a Andorra.
On més parlants hi ha és als Països Catalans, però aquests tenen poques eines legislatives per blindar la llengua. De fet, l'Estado español, sigui del color que sigui, s'esforça dia a dia per retallar els seus drets lingüístics i perquè aquesta llengua esdevingui una llengua de segona. Així, relega el seu ús en un segon pla en tots els àmbits més importants de la vida: en l'educació, amb la imposició del 25% de castellà, a la justícia, on jutges i fiscals empren el castellà i marginen el català i a la sanitat, on professionals sanitaris vinguts de fora obliguen els pacients a expressar-se en castellà.
Andorra és qui més eines té per blindar l'idioma. Andorra és un estat independent i sobirà i el català és l'única llengua oficial. No hi ha oficialitat del castellà i del francès. La nostra llengua és l'única llengua oficial del Principat. A la pràctica, però, molts ciutadans andorrans, especialment aquells que treballen en els comerços, en l'hostaleria i de cara al públic, utilitzen el castellà per adreçar-se als clients. Perquè han arribat de fora d'Andorra o perquè creuen que aquesta és la llengua dels clients.
L'activista independentista, Albert Donaire, que també és un ferm defensor de la llengua catalana i del seu ús, ha suggerit al Govern d'Andorra que insti les empreses a emprar aquesta llengua en les seves comunicacions amb altres empreses i també amb els clients. Posa l'exemple dels manuals d'instruccions, prospectes de medicaments, etc...
I els exemples encara podrien anar més lluny. Si el català és l'única llengua oficial, les cartes dels restaurants i els cartells informatius dels comerços no haurien d'estar en català i en castellà (i francès). Només haurien d'estar en català.
Reaccions a xarxes socials
Les reaccions no s'han fet esperar i els seguidors de Donaire li han explicat les seves experiències, moltes d'elles pessimistes: "Hi he estat 1 setmana només m'han atès en català a l'oficina de turisme. Molt trist que els immigrants que hi van a treballar no respectin la llengua oficial". O"El tema és: tenen una llei que ho regula. Però en cas d'incompliment, on es denuncia i ho pot fer qualsevol consumidor, fins i tot essent turista?"
Cas islandès
Islàndia té una població aproximada de 385.000 habitants. Tot i que molts dels seus habitants utilitzen l'anglès en les seves comunicacions habituals, l'islandès és l'única llengua oficial de l'illa. En ple debat sobre l'oficialitat del català a Europa, Islàndia no és un país de la Unió Europea, però si ho fos, aquesta llengua seria oficial, fet que demostra, una vegada més, la situació marginal que viu el català, que rep constantment cops de porta per part de l'Estado espanyol i de les institucions europees.