Lluís Llach és una de les figures més emblemàtiques de la cançó catalana i el personatge és conegut pels catalans tant per la seva carrera artística com d'activisme polític. La seva trajectòria com a cantautor el va convertir en una de les veus més influents del moviment cultural durant el franquisme, i el seu compromís polític el va portar a formar part activa de Junts pel Sí i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) els darrers anys.
En la seva vida més personal, pocs coneixen un episodi íntim i dramàtic a la seva vida: el moment en què els metges li van dir que només li quedava un any de vida. Aquesta malaltia, segons ha explicat, va marcar un abans i un després a la seva vida. Els metges el van informar que el seu temps era limitat a causa d'una greu malaltia, cosa que el va portar a replantejar-se la vida i la carrera. Amb l'ànima en suspens, el cantautor es va preparar pel pitjor, però, contra tot pronòstic, va aconseguir superar aquesta batalla contra la mort, un fet que ell mateix ha descrit com un "miracle" i que el va inspirar a seguir endavant.
Entrevista a TV3, amb Ricard Ustrell
Així ho ha explicat el mateix Lluís Llach en una entrevista a TV3, al programa Col·lapse, de Ricard Ustrell. El cantautor ha explicat que no tem la mort perquè va estar molt a prop de la mort. En aquest sentit, Llach ha explicat que quan una persona sap que ha de morir té dues opcions. La primera, o es resigna i plora cada dia o gaudeix de la vida a cada moment. I ell va optar per la segona.
Una carrera artística plena de resistència política
La vida artística de Llach sempre ha estat lligada a la resistència i la lluita per les llibertats. La seva música, especialment cançons com L'Estaca, es va convertir en un símbol de la lluita contra la dictadura de Franco. Aquest tema, compost el 1968, continua sent un himne de resistència i llibertat, no només a Catalunya, sinó en molts altres contextos de lluita a tot el món.
A més de la seva vida musical, Llach ha estat profundament compromès amb la política, especialment amb la independència de Catalunya. La seva implicació a l'ANC i el seu activisme a favor de l'autodeterminació de Catalunya han guanyat tant seguidors incondicionals com detractors. Llach mai no ha amagat la seva convicció política i ha utilitzat el seu art i la seva influència per promoure aquests valors.
Relació d'amistat amb Miquel Martí Pol
Tots dos artistes compartien una profunda sensibilitat cap a la identitat catalana i els drets dels pobles, i aquesta afinitat es va traduir en diverses col·laboracions que barrejaven la poesia de Martí i Pol amb la música de Llach, generant obres de gran impacte emocional i social.
Fruit d'aquesta relació artística es va plasmar en diverses col·laboracions, sent una de les més notables l'àlbum Un pont de mar blava (1993), on Llach va musicalitzar diversos poemes de Martí i Pol, transformant-los en cançons. També cal destacar Viatge a Ítaca (1975), inspirat en el poema homònim de Konstantinos Kavafis.
L'obra que exemplifica millor aquesta col·laboració és l'àlbum Ara mateix (1989), basat enterament en els poemes de Martí i Pol, que Llach va adaptar al seu estil musical, aconseguint així una fusió entre poesia i música que va arribar al cor de molts catalans. En aquest disc es perceben moltes reflexions de tots dos sobre la vida, la mort i la identitat. Miquel Martí i Pol va morir el 2003.