L'escriptora i periodista Empar Moliner va acudir fa uns dies al programa Versió Estiu de RAC1, presentat per Pere Mas, per a xerrar sobre la seva nova vida. A la fi del 2023, tant ella com la seva família van decidir abandonar l'enrenou i la massificació de la Ciutat Comtal per a mudar-se als afores. Viuen ara en una masia del segle XIX.
Aquest canvi ha ajudat la catalana a apreciar molt més els petits detalls del dia a dia. Tanmateix, aquest canvi li ha ajudat a veure la vida d'una altra forma i a centrar-se exclusivament en allò que li aporta pau i estabilitat mental. I a deixar els mals rotllos a un costat.
En el programa de RAC1, això va ser el que va dir:
"Veig la vida molt diferent. Jo només vull divertir-me i passar-m’ho bé. No vull mal rotllos ni imbecil·litats. M’estic fent gran, una puta vella. Jo veig sortir el Sol cada dia i aplaudiria. Dic: osti, quina passada, què boig, quina bogeria. I fa uns anys això no ho notava; i ara sí".
Repàs a la carrera d'Empar Moliner
Empar Moliner és una reconeguda escriptora i periodista catalana nascuda a Santa Eulàlia de Ronçana en 1966. Amb una carrera literària i mediàtica que s'estén per més de dues dècades, Moliner s'ha consolidat com una de les veus més influents del panorama cultural català contemporani.
La seva trajectòria literària va començar amb la publicació de relats curts que destacaven per la seva agudesa i sentit de l'humor mordaç. En 1999, va publicar el seu primer llibre, "L'ensenyador de pisos que odiava els mims", que va rebre un càlid acolliment per part de la crítica i el públic. Des de llavors, ha continuat explorant diversos gèneres literaris, incloent-hi la novel·la i l'assaig, sempre mantenint un estil incisiu i provocador que convida a la reflexió i al debat.
A més de la seva faceta com a escriptora, Empar Moliner és àmpliament coneguda pel seu treball en els mitjans de comunicació. Ha col·laborat en múltiples programes de ràdio i televisió, on la seva capacitat per a abordar temes d'actualitat amb ironia i crítica social l'han convertit en una figura mediàtica destacada. Les seves columnes periodístiques, publicades en diaris com "El País" i "Llaura", aborden amb valentia i originalitat qüestions polítiques i socials, reflectint el seu compromís amb la defensa de la cultura i la identitat catalanes.
Moliner ha estat guardonada amb diversos premis literaris que reconeixen la seva contribució a la literatura en llengua catalana, entre ells el Premi Josep Pla en 2000 per la seva obra "Feli, esthéticienne". La seva escriptura es caracteritza per un llenguatge directe i col·loquial, combinat amb una aguda observació de la realitat quotidiana i una habilitat única per a retratar les contradiccions de la societat moderna.
Al llarg de la seva carrera, Empar Moliner ha demostrat ser una veu imprescindible en l'àmbit cultural, utilitzant la paraula escrita i parlada com a eines per a qüestionar, entretenir i desafiar les convencions establertes. El seu treball continua inspirant a noves generacions de lectors i escriptors, consolidant el seu llegat com una figura clau de la literatura i el periodisme contemporanis a Catalunya.