Els Mossos d'Esquadra investiguen un robatori amb força al domicili del futbolista del FC Barcelona Jules Koundé a Sitges (Garraf). Tal com ha avançat 'El Caso' i ha confirmat l'ACN, els fets haurien passat aquest dissabte al voltant de dos quarts de deu de la tarda. El francès havia jugat un partit a les 18:30 de la tarda de manera que encara no era a casa en aquells moments.
Segons recull el digital, els lladres haurien saltat la tanca de la casa del complex residencial on viu i haurien escalat una paret per poder entrar per una finestra. La policia treballa per aclarir els fets i veure què han sostret els delinqüents. Els lladres coneixen les rutines dels futbolistes i, fins i tot, algunes ocasions tenen col·laboració de l'entorn personal o laboral de la víctima.
El robatori suposa un nou revés per a Jules Koundé, que passa un mal moment esportivament parlant. El seu nivell ha caigut en picat i els seus errors són preocupants. És un dels més assenyalats al Barça actual.
Un fenomen a l'alça
Els assalts a futbolistes, especialment a Espanya, s'han convertit en un fenomen preocupant els darrers anys. Els casos reportats indiquen que aquests jugadors són objectius freqüents per als lladres, els quals aprofiten les fortunes i l'exposició pública dels seus domicilis, sovint revelats a través de les xarxes socials. Els futbolistes d'equips d'alt perfil com el Reial Madrid, el FC Barcelona, el València, el Vila-real i el Betis han estat particularment afectats.
En els darrers anys s'han produït gairebé una vintena de casos de robatoris a cases de futbolistes a Espanya, involucrant jugadors com Karim Benzema, Sergio Ramos, Pierre-Emerick Aubameyang, Álvaro Morata, Casemiro o el mateix Jules Koundé. Aquests robatoris sovint impliquen grans sumes de diners, amb lladres que sostreuen articles de luxe com joies i rellotges. En el cas d'Aubameyang, fins i tot va ser amenaçat amb armes de foc i barres de ferro a casa seva, un incident que destaca la gravetat i el perill que aquests assalts poden representar.
El modus operandi dels lladres sol involucrar l'aprofitament de l'absència dels jugadors, que sovint estan jugant partits o en entrenaments. Aquesta programació pública de les seves activitats facilita als delinqüents planificar els robatoris. A més, l'ostentació de riquesa a les xarxes socials i la ubicació de casa seva a urbanitzacions luxoses fan dels futbolistes blancs encara més atractius per als lladres. Sense oblidar, com hem apuntat anteriorment a la col·laboració de l'entorn en alguns casos.
Les conseqüències d'aquests robatoris van més enllà de la pèrdua material. Els jugadors i les seves famílies sovint experimenten trauma i por, cosa que pot afectar el seu rendiment al camp i el seu benestar general. En resposta, molts han enfortit la seguretat de casa i han rebut assessorament dels seus clubs sobre com protegir-se millor.
Mesures de seguretat
L'augment del 20% als robatoris amb força a domicilis reflecteix una tendència alarmant i subratlla la importància de la seguretat a la llar. Tot i la utilitat de les assegurances de la llar, s'estima que un 24% dels espanyols no tenen contractada cap assegurança, cosa que pot resultar en un fals estalvi donat l'alt cost que un robatori o avaria pot suposar per a una família. El cas dels futbolistes és diferent. Compten amb potents sistemes d'alarma, vigilància i seguretat, però els lladres, més especialitzats, són capaços de burlar-los.