La semifinal de la Nations League entre Espanya i França va ser un autèntic festival de futbol. L'equip dirigit per Luis de la Fuente va signar una primera hora de partit absolutament fantàstica, amb un desplegament ofensiu que va deixar la selecció gala completament descol·locada.
Nico Williams, Lamine Yamal i Pedri van liderar una tempesta de gols que va deixar el marcador en 4-0 en només 55 minuts. L'exhibició va ser tan poderosa que semblava que el partit acabaria en golejada històrica. Però França no estava morta.
Espanya va obrir el marcador amb una jugada brillant d'Oyarzabal, que va assistir Nico Williams per a l'1-0. Pocs minuts després, Mikel Merino va marcar el segon i va encendre encara més l'ànim dels aficionats. Després, Lamine Yamal, amb només 17 anys, va anotar de penal el tercer i Pedri, després d'una assistència quirúrgica, va signar el quart.
França ressuscita i posa la por al cos
Mbappé va retallar distàncies des dels onze metres amb un penal executat a la perfecció. Després, Cherki i un gol en pròpia porta de Vivian van apropar França al marcador. En el temps afegit, Kolo Muani va marcar el quart per als gals i va posar el 5-4 que va fer tremolar més d'un espanyol.
Espanya, que semblava tenir-ho tot controlat, va acabar demanant l'hora. Unai Simón es va convertir en el salvador i va evitar que el desastre fos total. L'àrbitre va xiular el final i els de De la Fuente es van ficar a la final, però amb l'ensurt al cos.
Lamine, la joia del futur
Més enllà del marcador, el nom propi del partit va ser Lamine Yamal. El jove extrem del Barça no només va marcar dos gols, sinó que va jugar amb una personalitat impropia de la seva edat. Cada pilota que tocava aixecava el públic dels seus seients. La seva desimboltura i talent pur el converteixen en el present i el futur de la selecció.
Espanya, tot i que encara té mancances defensives clares, il·lusiona. Aquest equip no té un Puyol ni un Ramos, però sí un grup jove, ambiciós i ofensiu que s'atreveix a somiar.
Una narració... que se'n va anar de les mans
Però si hi va haver alguna cosa que va competir amb el frenesí del partit, va ser la retransmissió en directe de l'encontre. Juan Carlos Rivero, veterà narrador de RTVE, va protagonitzar dos moments que es van convertir ràpidament en virals.
Primer, en llegir les alineacions, Rivero va dir: “L'onze de cada equip que lluitarà per ser a la final de la Champions”, com si es tractés d'un partit de clubs europeus. Un error comprensible, potser, donada la intensitat de l'encontre. Però el segon va ser encara més cridaner.
El gran lapsus: "Gol del Real Madrid!"
Quan Nico Williams va marcar el primer gol per Espanya, Rivero, en ple èxtasi, va cridar: "Gol del Real Madrid!". Un silenci incòmode va seguir les seves paraules, i ràpidament va rectificar, però ja era tard: les xarxes socials van esclatar.
Cents d'usuaris van comentar la relliscada amb sarcasme: "Ho porten als gens", va escriure un. Altres es preguntaven si Rivero encara pensava que estava narrant un clàssic. El lapsus, sens dubte, va eclipsar breument fins i tot l'actuació estel·lar de Lamine Yamal.
Final feliç, amb picada d'ullet humorística
La victòria d'Espanya va ser real. L'emoció també. Però aquest partit quedarà a la memòria no només pels gols, sinó també per aquell moment surrealista en què el narrador va confondre la selecció espanyola amb el Real Madrid en ple directe. Una nit màgica… amb narració d'un altre planeta.