Cau una xarxa d’empadronaments fraudulents a Olot: així actuaven els delinqüents
Una pràctica fosca i cada cop més estesa en certs cercles ha estat desmantellada recentment per les autoritats. Consisteix en la cessió d'un domicili per a fins administratius sense que hi hagi una residència real, un frau que distorsiona els padrons municipals.
Aquesta trama, que operava a Olot (Garrotxa), pretenia facilitar a ciutadans estrangers l'obtenció de documentació i l'accés als serveis públics essencials.
L'alarma s'activa a l'oficina del Padró
Les sospites van començar quan un ciutadà de nacionalitat marroquina es va presentar a l'Oficina del Padró d'Olot per sol·licitar la seva alta. Els treballadors de l'Ajuntament d'Olot, una ciutat catalana tranquil·la, van notar una anomalia que els va fer encendre totes les alertes sobre l'operació.
Va saltar a la vista que a la mateixa adreça ja hi figuraven empadronades cinc persones més, sense vincles entre elles. Resultava altament sospitós que un pis ja allotgés un nombre tan elevat d'individus sense cap relació familiar o afectiva que ho justifiqués lògicament.
Una característica comuna en tots els tràmits anteriors era que el titular de l'habitatge mai acompanyava els sol·licitants a les dependències municipals. En el seu lloc, tots els ciutadans presentaven un document signat pel propietari que autoritzava la inscripció al seu domicili.
Davant d'aquestes circumstàncies tan irregulars, el personal municipal va decidir paralitzar el sisè empadronament i avisar la Policia Municipal d'Olot. Aquest és un exemple eloqüent de la importància de l'observació atenta en l'administració pública per combatre el frau.
Investigació policial i confirmació de l'engany
Els efectius policials van fer les visites necessàries a l'immoble i van confirmar que cap dels cinc individus ja empadronats hi vivia de manera efectiva.
La sospita inicial dels funcionaris municipals es va transformar en una evidència clara d'una infracció administrativa molt greu. Atesa la naturalesa dels fets i la implicació de persones estrangeres, el cas va ser derivat de manera immediata a la Policia Nacional.
La investigació posterior va confirmar que el propietari del pis, un home de 49 anys i també d'origen marroquí, era l'orquestrador del sistema fraudulent. Van confirmar que aquest individu ja havia empadronat els cinc ciutadans immigrants i que tenia una clara intenció de continuar fent la mateixa pràctica.
L'objectiu era proporcionar-los un domicili fictici perquè poguessin accedir a la tramitació dels seus documents de residència i als serveis públics bàsics.
Propera parada, OLOT…
Estat català i remigració!! 🏴📢 pic.twitter.com/aCYhyB5Ldo— Nacionalistes als Carrers (@NacioCarrers) November 25, 2025
Conseqüències econòmiques i el repte de provar el benefici il·lícit
Com a resultat directe d'aquesta greu infracció a la llei d'estrangeria, es va obrir un expedient sancionador contra el propietari de l'immoble d'Olot. La multa imposada a l'home ascendeix a 2.500 euros, calculats a raó de 500 euros per cada persona empadronada de manera fraudulenta al seu habitatge.
Les autoritats han advertit que, en cas de reincidència, les futures sancions aplicables podrien ser significativament més elevades, reflectint la gravetat de la conducta.
Tot i que la sanció econòmica és important, la policia no va poder demostrar que l'home obtingués un benefici econòmic directe pels empadronaments il·legals realitzats. En aquest tipus de trames d'empadronament fraudulent, els pagaments solen fer-se en efectiu, sense deixar rastre documental, fet que dificulta molt la posterior persecució.
Si s'hagués pogut provar que el propietari va cobrar una quantitat per cada empadronament, la sanció hauria estat dràsticament superior, arribant a superar els 10.000 euros per persona. Aquest succés evidencia la complexitat de lluitar contra les xarxes d'empadronaments fraudulents a Girona i la necessitat d'augmentar la vigilància municipal.
