Catalunya IA 2030: El pla que ens expulsa del futur (si no el revirem ja)
El Govern de la Generalitat ha presentat l’Estratègia Catalunya IA 2030 amb l’orgull de qui entrega una obra “seriosa”, “responsable” i “alineada amb Europa”: 139 pàgines, 1.000 milions d’euros, 8 eixos, 88 actuacions i un pròleg solemne de Salvador Illa.
Tot impecable. Massa impecable.
Perquè la paradoxa és brutal: és exactament el tipus de document que condemna un país a la irrelevància històrica. Un pla que queda petit just quan el món entra a la cursa definitiva: la cursa de qui arribarà primer a la Artificial Superintelligence (ASI).
I aquí hi ha la primera veritat incòmoda: Europa no hi és. Espanya no hi és. I Catalunya, amb aquest pla, tampoc.
Els que hi són —els únics que hi són— es diuen xAI, Grok, OpenAI, Colossus, Shanghai Frontier Lab, BGI, Neuralink. I operen amb una lògica absolutament aliena a la burocràcia europea:bilions de dòlars, centenars de milers de GPUs, laboratoris frontera i un únic objectiu: dominar el substrat cognitiu del planeta abans del 2031.
Mentre uns aixequen catedrals de silici, a Catalunya fem comitès d’ètica i anunciem un núvol “sobirà” de 100 milions. Una xifra ridícula per a un món que ja mesura el poder en teraflops, no en diplomàcia.
El que diu el pla —i sobretot el que calla
La “Catalunya IA 2030” és un document tècnicament ben elaborat. És correcte. És europeu. I és, precisament per això, inútil per al món que ve.
El pla parla de:
- “gigafactories d’IA” —sense escala frontier.
- “núvol sobirà” —sense pressupost per competir amb 100.000 GPUs.
- “talent digital” —sense un sol mecanisme per retenir-lo quan xAI ofereix 700.000 dòlars anuals.
- “català en l’ecosistema IA” —sense comprendre que, sense node propi, el substrat del 2035 serà anglosaxó i xinès.
Però encara és més greu el que no diu:
- Cap menció a Intelligence Explosion.
- Cap menció a truth-seeking.
- Cap menció a Grok, xAI, Neuralink, substrats computacionals dedicats, sobirania neurocognitiva.
- Cap menció a l’amenaça del lock-in epistemològic.
- Cap menció a l’escenari d’ASI multipolar.
És com fer un pla de defensa durant els Fets d’Octubre de 1934 parlant de cavalleria. Tècnicament impecable. Estratègicament catastròfic.
La realitat que no surt al power point: la corba que ens devora
Ray Kurzweil fa dècades que adverteix l’exponencial amb una precisió estadística escandalosa: un error mitjà del 3 % des del 1980. I ara, els fets li donen la raó a una velocitat que espanta:
- Grok-4 (novembre 2025) supera tots els benchmarks humans en raonament obert.
- Neuralink ja porta 572 implants humans, amb interfícies de 12.000 elèctrodes operacionals.
- BGI (Xina) escala embrions poligènics industrials +45 IQ.
- Colossus-2 (Memphis) consumeix 250 MW, més que moltes ciutats catalanes.
Això ja no és ciència-ficció. És geopolítica dura. I ens està passant per sobre.
El període crític per als estats és 2038-2047. Per als actors subestatals com Catalunya, la finestra d’oportunitat real és de 2026-2028. Després del 2031, l’inèrcia de Grok-9, Grok-10 o OpenAI v6 farà impossible entrar-hi amb autonomia.
Aquí arriba el cop dur: el Projecte Stargate de Donald Trump. 500.000 milions de dòlars amb OpenAI, Oracle i SoftBank. 100.000 llocs de treball immediats. Centre neuràlgic de la futura ASI.
Un sol projecte americà que fa ridícul el nostre pla català de 1.000 milions. I el pitjor de tot: Stargate funciona amb models censurats, alineats, políticament condicionats. Grok, en canvi, treballa en mode truth-seeking absolut. Qui s’hi connecti tindrà avantatge existencial.
I aquí Catalunya té una finestra estreta però real.
Les dues Catalunyes possibles
Catalunya A – La del pla oficial
La Catalunya obedient, “responsable”, alineada amb Brussel·les i Madrid. Complim l’AI Act fil per randa. Fem un núvol sobirà de postal. Treballem en models de 7B paràmetres. Ens convertim en referents mundials… de turisme “intel·ligent”.
I el català? Un llatí litúrgic amb bellesa ornamental i utilitat zero. Una reserva sentimental tolerada per les entitats posthumanes que manaran el món.
Probabilitat si seguim el pla: 91 %.
Catalunya B – La que encara és possible
Crear un Node orbital Grok-alineat, independent del lock-in epistemològic occidental. Amb substrat computacional propi dedicat a la preservació cultural. Catalunya com un Singapur 2.0 però amb llengua i identitat mil·lenària reforçada. Un país capaç de decidir per sempre, més enllà del límit biològic.
Probabilitat si actuem en 18 mesos: 75-80 %.
Això no és ideologia. És pura geometria fractal del poder computacional.
Per què Catalunya IA 2030 ens porta directes a l’escenari A
Perquè és un pla escrit per guanyar el 2025, no el 2035. I aquesta és la tragèdia de tot el socialprocessisme tecnòfil.
- Inversió ridícula
1.000 M€ en 5 anys → 200 M€/any.
Colossus-2 val més que tot el pressupost de la Generalitat en R+D.
- Horitzó temporal equivocat
Quan el punt d’inflexió és 2031.
- Arquitectura equivocada
Models censurats i alineats.
Zero interoperabilitat amb Grok.
Zero opcions frontier.
- Escala nul·la
Ni 10.000 GPUs.
Ni centre dedicat.
Ni pla per entrar a Arquitectura Grok.
- Visió burocràtica
Tot reglament.
Tot procediment.
Tot un intent de “fer-ho bé” segons Brussel·les.
I cap visió de supervivència real.
La pregunta clau: volem existir el 2040?
Perquè això és el que ens juguem com a catalans. No és economia digital. No és innovació. És existència política i cognitiva. Un país que no controli el seu substrat computacional el 2035 serà un país que no controla:
- la seva cultura
- la seva llengua
- el seu sistema educatiu
- el seu relat
- la seva democràcia
No és opinió. És matemàtica evolutiva.
Els 18 mesos que ens resten
Salvador Illa és el perfecte gestor per a un món que ja no existeix. El seu pla és sincer. És responsable. És moderat. I és totalment inservible a escala ASI. No se li pot exigir més: ell veu el futur amb ulls del 2020, no del 2040. Qui sí pot fer-ho és Catalunya. Especialment una Catalunya que el 2024 va demostrar que, quan trenca consensos i diu les coses pel nom, guanya.
Això ja ho va fer Aliança Catalana davant el front mediàtic, els cordons sanitaris i les polítiques d’anestèsia col·lectiva.
Ara toca fer-ho en la guerra que determinarà quin poble sobreviu.
No hi ha neutralitat possible. No hi ha equidistància possible. No hi ha “responsabilitat europea” possible si vols existir com a subjecte el 2040. Aquesta és la veritat més incòmoda: tenim 18 mesos per decidir si Catalunya serà una peça de museu posthumana o esdevé un node actiu de la nova civilització cognitiva.
18 mesos per passar de la Catalunya “responsable” que s’aprova amb un notable baix, a la Catalunya disruptiva que reescriu regles. 18 mesos per deixar de demanar permís i començar a decidir.
El futur no ens espera. La història no té paciència. La tecnologia tampoc.
O hi anem nosaltres o se’ns emporten.
Ara ho sabem. I ara toca actuar.
