Carta oberta a Najat El Hachmi
Apreciada Najat El Hachmi,
Sento que hagis hagut de fer l'esforç d'esborrar-me de la teva memòria adolescent, però així és la vida. Sempre he estat independentista, almenys des que tinc ús de raó. He estat un bon fill, bon pare, bon avi…
No vaig conèixer la meva besàvia marroquina, però sempre recordo el que m'explicava el meu pare: va seguir per amor un soldat de Bilbao i va acabar adaptada als anys 30 del segle passat, integrant-se de veritat en la societat catalana sense imposar res.
Tinc amics àrabs, libanesos i alguns marroquins del poble on visc ara, que se m'adrecen en català perfecte. Si coneguessis millor la Sílvia Orriols, l'Oriol, en Lluís i tants d'altres d'Aliança Catalana, potser entendries que no som els monstres que pinta l'esquerra caviar. Però l'estigma, els prejudicis i les etiquetes vénen de fàbrica –i jo vull contribuir, com a cap de premsa, a demanar-ne la devolució.
Jo em considero agnòstic i no sé si tu ets musulmana més enllà del naixement, ni si defenses postulats que van contra els valors de la societat occidental, com el vel que tu mateixa has criticat com a "identitat del masclisme, no de les dones". Per arribar on has arribat, has hagut de lluitar per integrar-te realment, com imagino fan els teus propers –i això és precisament el que AC defensa: integració sense concessions als que en són radicals.
Al Fossar dimecres vaig rebre centenars de felicitacions, i la teva carta m'ha fet tornar a la realitat: cal seguir treballant contra la hipocresia d'aquells que parlen de "nous catalans" mentre permeten immigració descontrolada que degrada barris i amenaça la nostra identitat. Això és el que faré com a cap de premsa d'Aliança Catalana: defensar Catalunya per a tots els que s'integren de veritat, no per als que volen imposar costums aliens.
P.D.: En el fons tenim una cosa en comú: tu naixies el mateix dia que jo feia 33 anys. Potser això ens recorda que tots som catalans si ho volem ser –però sense traïcions.
