Bellingham avisa dos jugadors: Xabi Alonso s’ho pensa
El Madrid ha començat el curs a un gran nivell, amb victòries i un pla col·lectiu molt reconeixible. L’equip pressiona alt, permet poc i treu or de la seva pegada. L’equilibri assolit per Xabi Alonso convida a la calma, però aviat arribarà una decisió capital. El vestidor espera Jude Bellingham, el retorn del qual canviarà inèrcies, jerarquies i posicions de partida.
Bellingham va passar pel quiròfan el 16 de juliol per reparar l’espatlla esquerra. Al club manegen que tornarà després de la següent aturada de seleccions. Si no sorgeixen contratemps, la seva primera cita possible seria el 19 d’octubre a Getafe. Això implica com a mínim set partits més absent, incloent-hi dos duels europeus de la fase de grups.
L’anglès va deixar el llistó altíssim la temporada passada amb vint-i-tres gols en quaranta-dos partits. El seu impacte arribant des de la segona línia obliga a reordenar peces per potenciar-lo de nou. Aquí entra en escena Arda Güler, titular aquests tres enfrontaments en una mitjapunta molt definida. El turc ha jugat com a enllaç en un 4-2-3-1, per davant del doble pivot. Justament aquest carril interior és l’ecosistema més productiu per a Bellingham. La coexistència en la mateixa franja central requerirà renúncies o un sistema diferent.
El dilema de l’esquema i els dos damnificats
Xabi Alonso contempla dos camins amb riscos i beneficis clars en cada proposta. Mantenir el 4-2-3-1 preserva automatismes, però sacrifica minuts del jove turc. La seva posició està ocupada contundentment per Jude Bellingham i el normal seria que l’anglès recuperés la titularitat allà.
El pla alternatiu és un 4-4-2 en rombe amb dues puntes. Vinícius i Mbappé formarien parella, maximitzant ruptures i atacs a l’espai. El rombe permetria ajuntar Bellingham i Güler amb Valverde i Tchouameni. El perjudicat seria Franco Mastantuono, que ha estat titular a l’extrem dret.
Què guanya i què arrisca Xabi amb cada decisió de pissarra
Amb el 4-4-2, el Madrid multiplica arribades de l’interior i agressivitat després de pèrdua. L’estructura tanca carrils centrals i allibera Bellingham per trepitjar àrea. El peatge és renunciar al desbordament d’extrem, una cosa que sosté el bloc rival. Amb el 4-2-3-1, Arda conserva el focus creatiu i accelera la circulació entre línies. Tanmateix, obliga Jude a conviure al mateix carril d’influència.
Sigui com sigui, és un dilema que no requereix una solució ràpida, ja que a Jude Bellingham li resta encara com a mínim un mes de recuperació. En aquests set duels que es disputen en aquest interval, tant Güler com Mastantuono tenen l’oportunitat de continuar guanyant-se el lloc. El cert és que, a dia d’avui, el paper del turc a l’onze es preveu una mica més rellevant que el de l’argentí. No obstant això, tampoc no és gaire habitual que Xabi Alonso utilitzi el 4-4-2; almenys, no de manera regular.
