Barcelona i la seva àrea metropolitana impulsen els pagaments digitals a Europa
Una clienta paga la seva consumició al bar amb una targeta bancària. El cambrer utilitza un TPV compatible amb mètodes de pagament contactless. Autor: cedida per SumUp.
El consumidor del segle XXI busca rapidesa, comoditat i seguretat en les seves transaccions econòmiques. En aquest context, els mètodes de pagament cashless, com la targeta bancària, ofereixen tot l’anterior. Per això, cada vegada més empreses i sectors catalans instal·len terminals de punt de venda als seus locals, una solució de pagaments digitals per a negocis compatible amb el contactless —pagament sense contacte—.
Ara mateix, Espanya és el segon país d’Europa on més s’ha notat l’èxit del cashless. En el cas concret de Barcelona, que és el que ens interessa, segons l’últim Observatori Europa Cashless de SumUp, fintech especialitzada en solucions de pagament digital per a comerços, empreses i autònoms, la popularitat d’aquestes formes de pagament alternatives ha augmentat pràcticament un 40 %.
Això ha convertit la capital catalana en tot un referent al continent. Juntament amb Estocolm i Madrid, Barcelona ja forma part del top tres de ciutats europees on l’efectiu ha quedat més relegat.
El cashless en la segona autonomia amb més PIB
Catalunya és la segona autonomia que més aporta al PIB nacional; només la supera la Comunitat de Madrid. Igual que a la resta del país, gairebé tota l’economia de la regió depèn del sector terciari.
Igual que Anglaterra, Catalunya també va viure el seu procés d’industrialització; ho va fer durant el segle XIX, quan les fàbriques —conegudes a l’època com a “vapors”— donaven feina també als habitants de les zones més rurals. Aquest interès del pagès català per treballar en una fàbrica es va notar especialment a Sabadell, Terrassa i, per descomptat, Barcelona.
Dos segles més tard, és a dir, en l’actualitat, la situació és dràsticament diferent. Tal com assenyala el mateix Ajuntament de Barcelona, el sector serveis és el que més aporta al PIB de la ciutat, que fa un parell d’anys va superar els 100.000 milions d’euros.
Sectors on els pagaments s’han digitalitzat més
Les dades de l’ajuntament coincideixen amb l’Observatori Europa Cashless de SumUp. Segons l’ajuntament, els tres àmbits que més contribueixen al PIB de la ciutat són:
- el comerç, el transport i l’hostaleria;
- l’administració pública, l’educació, la sanitat i els serveis socials;
- les activitats professionals, científiques i administratives.
L’Ajuntament estima que aquestes tres categories, amb els seus respectius àmbits, suposen el 60 % del sector serveis i, per tant, són les que més contribueixen a l’economia de Barcelona.
Doncs bé, amb l’informe de SumUp a la mà —que ha estudiat l’evolució dels pagaments digitals també al llarg d’aquest últim any—, podem afirmar que els sectors i els establiments que confirmen les dades de l’ajuntament són específicament:
• En el comerç, les botigues de manualitats, les floristeries i les llibreries, que han notat un augment del cashless de més del 80 %.
• En el transport, els pagaments per contactless en taxis i limusines, que han pujat gairebé un 5 %.
• En l’hostaleria i la restauració, els pagaments sense efectiu han arribat gairebé a un 112 % als bufets; un 75,8 % als food trucks; més d’un 35 % en serveis de càtering, cafeteries i restaurants de menjar ràpid —en cada cas—, i un 48,4 % en hotels i altres allotjaments.
• Pel que fa a la sanitat, les farmàcies i els serveis de nutrició han notat un augment en el cashless del 155,6 %; les clíniques dentals, del 142,5 %, i els veterinaris, del 45,1 %.
Per tant, l’informe de SumUp demostra que els pagaments sense efectiu es consoliden i augmenten —estan a l’alça— justament en els sectors i en les activitats professionals que, segons l’Ajuntament de Barcelona, més aporten al PIB de la ciutat.
La digitalització del pagament en el sector terciari, especialment en l’àmbit comercial, hostaler i sanitari, afavoreix les transaccions sense efectiu a Catalunya. La terra de Salvador Dalí i Antoni Gaudí és ara una comunitat autònoma que disposa del seu propi Pla de Transformació Digital, la supervisió del qual és a càrrec d’un responsable designat expressament per comprovar que la digitalització s’efectua a la regió segons el que estava previst.
Tant el nou Observatori Europa Cashless com l’Ajuntament de Barcelona coincideixen amb la perspectiva que Valerio Corsetti, cap de vendes de SumUp a Espanya, té sobre l’auge del cashless en determinades activitats professionals: “Sectors molt diversos, des del turisme fins a la salut o el ‘retail’ especialitzat, estan adoptant cada vegada més solucions de pagament digitals”.
