Aquesta és la paraula de l’any en català de l’any 2025: no és l’única i n’hi ha més
El neologisme guanyador de 2025 ha estat vespreig, que ha rebut 3.955 vots, un 25,6% dels emesos. En aquesta edició, s’ha assolit la xifra més alta de votacions des de la primera campanya del 2014.
15.513 persones han votat per alguna de les 10 paraules candidates a neologisme de l’any, proposades per l’organització. La segona i tercera paraula més votades han estat IA (3.490 vots, 22,5%) i neurodivergent (1831 vots, 11,8%).
Coneguts els resultats d’aquesta edició, la Secció Filològica de l’IEC es compromet a estudiar amb atenció especial el neologisme guanyador, vespreig, per mirar d’incorporar-lo en el diccionari normatiu.
L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). També la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT i 3Cat, han fet públics els resultats de la campanya 'La paraula de l’any' com a organitzadors de la dotzena edició.
Tots els neologismes del 2025
Vegem la llista de paraules que han competit per ser neologisme aquest 2025.
Crisi climàtica
Dejuni intermitent
Gazià / gaziana
IA (Intel·ligència Artificial)
Influenciador / influenciadora
Matxa
Neurodivergent
Queer
Salut mental
Vespreig (Guanyadora)
Modificació de definicions
Pop. Ara també defineix la persona que té tendència a "toquejar" els altres de forma molesta.
Fornicar. S'ha eliminat l'especificació de "fora del matrimoni"; ara s'aplica a qualsevol còpula.
Manxar. S'accepta formalment amb el sentit de mantenir relacions sexuals.
Variants territorials. S'han inclòs termes com aïna, safranòria, roín o uè per representar millor la diversitat del territori.
Objectiu d'establir nous neologismes
L'objectiu principal d'establir i normalitzar nous neologismes és garantir que la llengua catalana continuï sent una eina útil, viva i moderna per als seus parlants.
Una llengua que no crea paraules noves corre el risc de quedar obsoleta o de ser substituïda per altres idiomes en àmbits com la tecnologia, la ciència o les tendències socials.
1. Cobrir "buits semàntics"
Quan apareix un objecte nou (com el dron) o un concepte que abans no existia (com la IA), la llengua necessita una paraula. Si no es crea un neologisme en català, els parlants acaben utilitzant el terme en anglès o castellà per necessitat.
2. Adaptar la llengua a la realitat social
Els neologismes reflecteixen les preocupacions i els canvis de la societat. Paraules com sororitat, neurodivergent o crisi climàtica s'incorporen per permetre parlar de noves sensibilitats o realitats científiques amb precisió i rigor.
3. Evitar la dependència de manlleus externs
L'objectiu és oferir alternatives genuïnes que segueixin les regles de formació de paraules del català. Per exemple, en lloc de dir "story", s'impulsa l'ús d'història a les xarxes socials, o en lloc de "fake news", s'opta per notícia falsa.
4. Cohesió i precisió terminològica
En àmbits especialitzats (medicina, dret, enginyeria), és vital que hi hagi un terme "oficial" i consensuat. Això evita confusions i garanteix que un text tècnic sigui entès de la mateixa manera per un professional a Perpinyà, Barcelona o Palma.
