Antifrau: el mur d’impunitat que el Pacte de la Vergonya blinda contra la regeneració
BARCELONA (12/12/2025). Hi ha institucions que neixen amb la promesa de ser escut contra la corrupció i acaben convertides en murs d’impunitat al servei del poder. L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), creada el 2008 per combatre les males pràctiques públiques, és avui un ens fantasma: ineficaç, polititzat i car.
Amb un pressupost de prop de 7 milions d’euros per al 2025 ─el 82% en sou de personal─, no ha imposat ni una sola sanció econòmica malgrat les seves potestats. I ara, en ple procés de renovació opaca, el règim ─PSC, ERC, Junts, Comuns i CUP─ blinda la seva continuïtat amb el candidat Josep Tomàs Salas, home de confiança de l’actual director Miguel Ángel Gimeno, càrrec caducat des de setembre.
Aquest és l’escenari d’un nou capítol del Pacte de la Vergonya: la resolució d’Aliança Catalana per reformar l’OAC, presentada per la diputada lleidatana de la formació aliada, Rosa Maria Soberana ahir dijous, va ser rebutjada en bloc pel cordó sanitari. Mentre el Ple votarà la setmana vinent l’elecció de Salas ─que necessita 81 vots en primera o 68 en segona─, amb el suport garantit de PSC i ERC, però sense Junts, la denúncia de Soberana ressona com un crit en la tenebra actual.
Catalunya mereix una reconstrucció sobirana, neta de connivències. Aliança Catalana ho ha posat sobre la taula; el règim, com sempre, ho enterra. Una història fosca: de l’Operació Catalunya a la politització actual L’OAC no és només un fracàs operatiu; és un producte de l’Operació Catalunya, aquella maquinària estatal per debilitar l’independentisme.
El seu primer director, David Martínez Madero, va renunciar el 2011 després d’amenaces de la màfia russa i va morir en circumstàncies estranyes a Itàlia el 2013. El va substituir Daniel de Alfonso, que el 2016 va ser cessat després de les gravacions amb el comissari Villarejo i el ministre Fernández Díaz, on gaudien etíl·licament d’haver “destrossat la sanitat catalana” per asfixiar el procés sobirà abans de l’1-O.
Avui, De Alfonso està encausat per corrupció. Amb Gimeno al capdavant des de 2016, l’OAC s’ha convertit en un ens controlat pel PSC: perfils afins en llocs clau, dependència d'un Parlament decrèpit i una dinàmica més pròpia d’un òrgan partidista que d’una agència exemplar i independent.
Gimeno, amb mandat caducat, ha declarat públicament que no se sent vinculat a la Llei 2/2023 de protecció d’alertadors. Mala persona i massa càrrec. Es diu i no passa res. Ara, Salas ─magistrat del Jutjat Penal 22 de Barcelona, exlletrat del TSJC i persona de màxima confiança de Gimeno─ arriba proposat per Salvador Illa i avalat per ERC, en un procés sense transparència ni consens ampliat.
No hi ha un pam de net. De nou. La DGAIA plana en tot plegat evidentment. El diagnòstic demolidor: dades que exposen el fracàs Soberana, en només quatre minuts a la Comissió d’Afers Institucionals d'ahir 11 de desembre, va desplegar un diagnòstic irrefutable basat en informes oficials de l’OAC.
El 68% de les denúncies del 2022 van ser anònimes, signe de desconfiança absoluta. Només el 4% han derivat en investigacions reals, malgrat rècords de denúncies: 1.291 el 2024 i prop de 1.350 fins a agost del 2025. I el pitjor: cap alertador protegit ha estat restituït a la feina. “Parlem de persones que ho arrisquen tot pel bé comú, i la resposta és passivitat i connivència”, va denunciar molt encertadament.
Aquest fracàs estructural costa car: 7 milions d’euros anuals, sense sancions imposades ni impacte real contra la corrupció local, com el cas Mataró, on una denunciant de trama de contractacions va ser represaliada sense que l’OAC actués.
“Molts casos romanen impunes”, va reblar Soberana. La renovació opaca: Salas, continuitat del règim El 9 de desembre, el Govern va proposar Salas com a nou director. L’11, va comparèixer a la Comissió d’Afers Institucionals, responent preguntes de Junts, ERC, PP, Vox, Comuns, CUP i PSC. Sense participació ciutadana ni debat obert, el procés reforça la politització: Salas, doctor en dret i expert en criminologia, representa la continuïtat de Gimeno. PSC i ERC el pacten, però Junts ha avançat que no el votarà, tot i formar part del cordó sanitari que bloqueja reformes. Parole.
La resolució d’AC: propostes concretes davant el mur del règim Contra l’acusació de Junts que “AC no proposa res”, Soberana va enumerar mesures clares: que Gimeno DEIXI DE COBRAR diputat Colomines, fons de protecció econòmica i jurídica per alertadors, informe de la Sindicatura de Greuges sobre la inacció, auditoria externa anual i reforma normativa per garantir independència.
“No hi ha regeneració si Antifrau és un mur d’impunitat”, va rematar. Però el Pacte de la Vergonya va actuar: PSC, ERC, Junts, Comuns i CUP van votar en contra, silenciant la dissidència. El posicionament públic d’AC: una crida a la transparència Aliança Catalana ha elevat la denúncia a les xarxes. @CatalunyaAC va publicar: “L’OAC és un fracàs: 68% denúncies anònimes, 4% investigades, cap alertador protegit. Presentem resolució per cessar el director i recuperar independència: el règim hi vota en contra”. Amb vídeos de la intervenció, reforcen el missatge #SalvemCatalunya.
En un context de crisi de confiança, AC representa el seny i ordre que el règim ofega. Catalunya no pot esperar més: cal trencar aquest cercle viciós per una sobirania neta i eficaç: catalana i per als catalans. La votació final al Ple escombra de la setmana vinent sobre Salas podria marcar un punt d'inflexió, però el rebuig a la reforma proposada per AC reforça la percepció d’un sistema blindat contra canvis estructurals. Catalunya continua esperant una resposta efectiva contra la corrupció, mentre les institucions semblen prioritzar l'estabilitat del statu quo colonial, extractiu i de socialització de la misèria actual.
