A Madrid, ahir dia 11 de setembre era un dia feiner. El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, juntament amb la resta de diputats del seu partit i de Junts per Catalunya, van anar al Parlament espanyol perquè aquest és el seu lloc de treball i no posarien en risc la seva nòmina. Rufián va prendre la paraula i va parlar de la Diada i de llengua.
Lògicament va pronunciar el seu discurs en català i el va dirigir a un ministre de Cultura que també és català, Ernest Urtasun. Rufián va parlar de les bondats de la immersió lingüística i de la necessitat de recuperar el “respecte” que els immigrants com ell tenien cap a la llengua i la cultura catalana. En aquest sentit, el portaveu republicà ha deixat clar que els pares i els avis li van ensenyar a voler la terra que els acollia.
El cinisme del polític autonomista aviat va ser respost en xarxes socials per diversos usuaris que li van recordar que la immersió lingüística no s'ha de defensar amb un discurs al Congrés dels Diputats sinó que s'ha de fer cada dia. Usant la llengua en les seves declaracions habituals i també amb els mitjans de comunicació. I Rufián no fa ni una cosa ni l'altra.
Pocs polítics s'atreveixen a fer servir només el català per dirigir-se a mitjans de comunicació espanyols. Ho va fer l'alcaldessa de Ripoll i diputada d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, que va acceptar una entrevista de La Sexta sota la condició que es desplacessin fins al seu ajuntament i que les respostes serien íntegrament en català. Com deure ser.
Si als mitjans de comunicació públics i privats tradueixen declaracions pronunciades en tots els idiomes, per què no es pot traduir del català? A més, el català és llengua oficial a Catalunya i des de fa uns mesos es pot fer servir al Congrés i al Senat.
Reaccions a xarxes socials
Diferents usuaris, com l'activista Sergi Maraña, van contestar les paraules de Rufián i li van recordar la seva hipocresia amb el tema de la llengua. "Rufián, el català és defensa parlant-ho SEMPRE. També amb els mitjans de comunicació espanyols. A veure si us adoneu d'una vegada que el català agonitza per aquests 40 anys de fals bilingüisme, que només ha servit perquè el castellà se senti còmode i trobi el català inútil".
Un altre usuari li ha recordat les conseqüències del fals bilingüisme: “És català qui parla català, sinó és un habitant de Catalunya. El català és l'element que ens identifica als catalans. residualitzar el català i fer més fort el castellà".