Una família d'Arbúcies (Selva) converteix en tions els troncs de les sureres que es retiren dels boscos de l'entorn durant les neteges forestals. El projecte va néixer fa quatre anys amb l'objectiu de “donar un ús a aquesta fusta, que no és bona per fer llenya perquè és molt volàtil”. A més, de rebot es contribueix amb les tasques de prevenció d'incendis -que és un dels motius principals pels quals es fan aquests aclariments del bosc- en un moment en què la sequera n'eleva el risc.
"A través dels tions fem que aquests troncs que es tallen i no es poden fer servir per encendre foc, no es quedin al mig del bosc", explica Esther Rovira, una de les filles d'aquesta família. En un petit taller instal·lat al garatge d'una casa d'Arbúcies, la família Rovira Hernández fa quatre anys que fa artesanalment. La iniciativa va néixer de la voluntat de "reaprofitar els arbres que es retiren dels boscos durant els esclarits", que es fan per minimitzar l'elevat risc d'incendi que provoca la sequera. Les tasques de prevenció consisteixen a aclarir el sotabosc i també a talar alguns arbres per assegurar que hi hagi una bona separació entre si, que eviti que el foc es propagui de pressa i faciliti així la feina dels bombers en cas d'incendi.
Com es fan aquests tions?
A la zona d'Arbúcies, hi ha molts boscos d'alzina surera. Una mena d'arbre de la qual quan és al bosc s'utilitza l'escorça per extreure el suro, però que un cop talada “no és bona per fer llenya perquè pesa poc i quan la cremes pot sortir volant”. Els tions d'Arbúcies es realitzen a partir dels troncs d'aquests arbres que es retiren dels boscos per donar un ús a aquesta fusta i evitar que es quedin al mig del bosc.
A més, aquesta “és la fusta tradicional dels tions”; per això, i segons explica Esther Rovira, a casa els va sorgir la idea de “reaprofitar el que es treu del bosc per fer tions”. "El suro fa que cada tronc sigui diferent", diu Rovira, que considera que els que fabriquen a Arbúcies "són especials perquè te'ls pots personalitzar". "Si no poguéssim reaprofitar l'alzina surera, segurament no faríem tions", afirma Rovira, que diu que "el d'alzina és el tió tradicional".