El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha iniciat el debat de política general amb un discurs ple de retòrica i referències internacionals, però buit de solucions concretes per a Catalunya. Utilitzant la figura de Pau Casals, ha intentat projectar una imatge de líder global, demanant un alto al foc a Israel, però no ha aportat cap solució real als problemes estructurals que ofeguen el país.
Illa ha anunciat una donació de 500.000 euros al Comitè Català d'Ajuda als Refugiats, mentre Catalunya continua patint una manca d'inversió en serveis bàsics com la sanitat i les infraestructures, un reflex clar de la seva incapacitat de governar més enllà de les fronteres autonòmiques que accepta sense qüestionar.
Un discurs amb paraules buides
En un intent de justificar el seu fracàs econòmic, Illa ha apel·lat a dades com un atur del 9% i el fet que un milió de treballadors són d'origen estranger, però no ha estat capaç d’oferir mesures clares per revertir la crisi que afecta les famílies catalanes.
Ha reconegut que un 24% de la població viu en exclusió i que la meitat dels joves no poden independitzar-se abans dels 30 anys, però s'ha limitat a promeses buides sobre ajuts al lloguer i finançaments públics, sense abordar l'espoli fiscal que condemna Catalunya a una autonomia asfixiada econòmicament i políticament.
Pel que fa a la seguretat i les infraestructures, Illa ha fet una altra promesa vaga, anunciant un increment d’efectius dels Mossos d'Esquadra fins a l'any 2030, sense cap pla detallat. S'ha mostrat contrari a l'energia nuclear i ha apostat per les renovables, sense mencionar com el seu govern planeja afrontar les creixents demandes energètiques. El seu discurs ha estat el d'un gestor resignat a les limitacions d'una comunitat autònoma, incapaç de prendre decisions sobiranes per millorar el futur del país.