Si el periodisme és, com deia Kapuściński, la professió de qui es nega a ser còmplice del poder, aleshores Rubèn Novoa representa l’últim bastió d’aquesta resistència. En un Parlament hostil, on les veus dissidents són silenciades amb tàctiques que van des del menyspreu fins a l’ostracisme institucional, Novoa no només aguanta la línia, sinó que la traspassa, obrint un nou espai de combat informatiu.
L’entrevista que li han fet recentment n’és un testimoni eloqüent. No només perquè mostra la seva capacitat per desmuntar els cordons sanitaris mediàtics, sinó perquè certifica una realitat incòmoda per als qui han fet de la premsa una corretja de transmissió del poder establert: la informació lliure troba sempre una escletxa per emergir.
Entrevista EXCLUSIVA a RUBÈN NOVOA (XCatalunya): "SÍLVIA ORRIOLS serà PRESIDENTA de CATALUNYA"
XCatalunya, el mitjà que incomoda
La seva presència al Parlament com a representant de XCatalunya no és una anècdota. És una declaració d’intencions. En un ecosistema mediàtic on la dependència de les subvencions ofega qualsevol intent de dissidència, Novoa i el seu equip han convertit aquest mitjà en la veu incòmoda d’un país que necessita periodisme de combat.
En l’entrevista, Novoa desmunta sense embuts la farsa d’una premsa que es presenta com a plural però que, en realitat, és un apèndix de les estructures de poder. Ho diu clar: els grans digitals estan alineats amb partits polítics concrets. No és una teoria, és un fet. Nació Digital, per exemple, ha passat a ser una sucursal d’Esquerra Republicana. Altres, com La Vanguardia o El Periódico, segueixen ancorats en la seva funció històrica de sostenir el règim del 78.
Davant d’això, la presència de XCatalunya al Parlament no només és una excepció, sinó un repte directe a la narrativa oficial. És l’únic mitjà acreditat que cobreix Aliança Catalana. I això, en un moment en què la formació liderada per Sílvia Orriols desafia l’status quo, té una importància cabdal. Qui controla el relat, controla la política. I Novoa, amb el seu periodisme, està trencant aquest monopoli.
Periodisme i política: un vincle indissociable
L’entrevista també posa en relleu una qüestió que molts es resisteixen a acceptar: la política catalana s’està reconfigurant. El gir cap al nacionalisme desacomplexat que impulsa Aliança Catalana és un fenomen que transcendeix el Parlament. És el reflex d’una societat que, farta de cessions i renúncies, està reconstruint el seu orgull nacional.
Aquest canvi és, per a Novoa, la fi d’una etapa marcada pel processisme tèbiament autonomista i l’inici d’un nou cicle polític. En aquest context, el seu paper és doble: com a periodista, explica la realitat que els mitjans oficials amaguen; com a observador polític, detecta les línies de força que marcaran el futur.
D’aquí la seva atenció a l’escena internacional. L’entrevista ho demostra quan posa el focus en fenòmens polítics com Alternativa per Alemanya o el nou rumb dels Estats Units. Perquè la batalla de les idees no es guanya només a Catalunya, sinó en el marc d’una reconfiguració global.
Un futur obert, una tasca imprescindible
Quan li pregunten si Sílvia Orriols serà presidenta de la Generalitat, Novoa no dubta: "Més d’hora que tard." No és una afirmació gratuïta. És la constatació d’un canvi de paradigma que ell, des de la seva posició al Parlament, viu en primera línia.
Si això passa, serà en part perquè periodistes com ell han fet la feina que d’altres han abandonat. I en una època on el periodisme s’ha rendit a la comoditat de la subvenció, Rubèn Novoa demostra que encara hi ha espai per a la veritat, per a la incomoditat i per a la batalla pel relat.
I això, en política, és tant com dir que encara hi ha esperança.