Quan el 1969 els humans nordamericans van trepitjar la Lluna per primer cop, ho van fer impulsats per les emergències d'una cursa política. Una ferotge lluita pel prestigi i el poder entre dues formes d'entendre i organtzar el món, el capitalisme i el comunisme, per assolir una fita històrica i marcar el terreny per sempre. La tecnologia de suport que es va desenvolupar en aquell moment per a les missions Apolo inclou la manta isotèrmica, els aparells inal-lambrics, els desfibriladors i marcapassos subcutànis, tota mena de teixits flexibles, duradors i ignifugs, els cronòmetres d'alta precisió o aparells de depuració d'aigua fins aquell moment impensables.
La cursa que va portar l'home a la Lluna no ha acabat. Junt el contrari. S'ha accelerat d'una manera exponencial. Elon Musk està fent realitat la US Robots and Mechanical Men que ja va projectar Asimov. Si no s'entén de quina manera això canviarà el món per sempre, li recomanaria la lectura d'algun dels contes de l'estimat escriptor russo-nordamericà.
El futur immediat representa un repte colossal per Catalunya: mantenir-se en la carrera tecnològica global o quedar relegada a una posició marginal, dependent i secundària. La introducció del robot humanoide Optimus de Tesla, dissenyat per revolucionar sectors tan diversos com la indústria manufacturera, l'atenció a la gent gran o fins i tot les tasques domèstiques, és només la punta de l'iceberg d’una transformació radical impulsada per la intel·ligència artificial i la robòtica avançada.
Els catalans podem rebre l'impacte d'un neo ludisme enfangat en unes receptes econòmiques estructurals dissenyades pel enemics del país. Les nacions que liderin la nova revolució tecnològica no només dominaran els nous sectors econòmics, sinó que definiran les bases d'una nova hegemonia global. Catalunya, en aquest sentit, corre el perill d’esdevenir una societat de segona categoria si no repensa de forma urgent i profunda la seva estratègia de desenvolupament tecnològic i econòmic, lluny de l'estat dels espanyols.
Optimus és molt més que una màquina sofisticada. Sembla un producte de ciència ficció. I més que ho semblarà com més allunyats estiguem de qui tingui el poder per fabricar-los. Optimus és la punta de la piràmide que ens està a punt de caure a sobre.
El reflex d’un canvi estructural a escala mundial que redefinirà, sense cap mena de dubte, les relacions laborals, la productivitat i el desenvolupament econòmic. Aquest robot, capaç de realitzar tasques que fins ara només podien fer els humans, planteja ja de manera indubtable, una nova era de transformació en sectors com la manufactura, la logística i els serveis. La llista, com el seu potencial terratrèmol, és inacabable. La seva aparició a gran escala no només reduirà els costos operatius, sinó que permetrà a les empreses automatitzar àrees de producció que abans eren inviables. Això, però, no és només una oportunitat, sinó un avís.
Catalunya en una nova cruïlla de la Història
El perill per a Catalunya no és tant que no tinguem accés a tecnologies com Optimus, sinó que no siguem part activa en el seu desenvolupament i implementació. Ser simples consumidors de tecnologia desenvolupada a Silicon Valley o altres centres d’innovació mundial ens condemna a una dependència estructural que ens impedeix ser competitius en els mercats globals emergents.
Una Catalunya que no s'adapti a aquests canvis corre un greu risc de quedar atrapada en un model econòmic obsolet i de baix valor afegit. Durant dècades, el turisme i sectors com l'exportació massiva de carn de porcí han estat pilars econòmics. Tot i que aquests sectors han proporcionat ingressos importants, no representen una via de creixement sostenible a llarg termini en un món cada cop més dominat per la tecnologia. Continuar depenent d'aquests sectors, dissenyats per i contra Catalunya, significa perpetuar una estructura econòmica fràgil, exposada a fluctuacions externes i amb limitades oportunitats d’innovació.
El futur pertany a aquelles societats capaces de generar coneixement, desenvolupar tecnologia pròpia i liderar sectors d'avantguarda com la IA, la robòtica, l'enginyeria de dades i la biotecnologia. Sense una estratègia clara i contundent en aquests àmbits, Catalunya està condemnada a convertir-se en una economia subsidiària, que depèn de la compra de tecnologia estrangera i de l'exportació de productes de baix valor afegit. Això ens situaria en una posició de feblesa a l’escenari global, lluny del lideratge tecnològic que defineix les potències del segle XXI. Hem estat històricament un bressol de creativitat i innovació. Des de la revolució industrial, que va situar el nostre país com un centre pioner de desenvolupament, fins a les grans fites culturals i artístiques que ens han caracteritzat, el nostre potencial ha estat sempre evident. Resulta imprescindible entrendre que ara és el moment de canalitzar aquesta creativitat cap als sectors que definiran el futur.
Apostar per la IA i la robòtica no és només una qüestió de modernització tecnològica, sinó una necessitat de supervivència en un món competitiu. És fonamental que les nostres universitats, centres de recerca i empreses siguin incentivadors de la innovació i que la nostra economia es dirigeixi cap a sectors d’alt valor afegit. Això implica inversió pública i privada en recerca, desenvolupament i formació especialitzada, així com la creació d’un ecosistema que faci atractiu per a les ments més brillants quedar-se o venir a Catalunya. A més, la col·laboració amb altres societats innovadores d’Europa i del món ha de ser una prioritat per garantir la nostra competitivitat en un entorn globalitzat.
El pitjor escenari és que Catalunya quedi atrapada en sectors en decadència mentre altres regions prosperen gràcies a la seva aposta per la tecnologia avançada. Quedar relegats a ser una societat turística, o especialitzada en l’exportació de productes de baix valor afegit com la carn porcina, ens condemna a una situació de dependència, sense capacitat d’influència real en les grans decisions globals.
Oportunitat única
Les societats que no lideren la innovació tecnològica es veuen forçades a acceptar les regles que altres imposen, perdent sobirania econòmica i política. Catalunya no es pot permetre el luxe de quedar-se enrere. No podem continuar depenent de sectors tradicionals, ni de tecnologies desenvolupades a fora. Hem d’apostar per la creativitat de màxim nivell, per la innovació i per la recerca, si volem garantir un futur pròsper, autònom i digne per a les futures generacions.
Catalunya té una decisió a prendre, i només depèn de nosaltres els catalans: ser un actor passiu que compra tecnologia i la posa al servei de sectors decadents, o esdevenir un referent en el desenvolupament i aplicació d'aquesta. El perill de no adaptar-nos és real i comporta el risc de convertir-nos en una societat de segona categoria, dependent de sectors econòmics obsolets i vulnerables. És hora de repensar el nostre futur i situar la creativitat i la tecnologia al centre del nostre model de desenvolupament. Només la llibertat i l'impuls del fort esperit aventurer que sempre ens ha caracteritzat ens conduirà a l'èxit. El temps per actuar és ara.