Generalment, costa distingir la mala fe de l'estupidesa. Els efectes solen ser semblants. Només al detall es pot arribar a esclarir si els resultats devastadors de la incompetència màxima, la falta total de preparació i previsió, la gestió nefasta dels recursos disponibles o el balboteig inconnexa i delirant davant de la realitat més evident són resultat de la imbecil·litat més absoluta o de la voluntat criminal. Però, de fet, no cal distingir-los. L'exercici resulta fútil, perquè el resultat de tractar amb uns o altres ens porta al mateix desastre, destrucció i mort. I sobretot quan el que ens ocupa és una de les catàstrofes més salvatges de la història d'Europa.
El que cal entendre és com s'ha arribat a una situació en què unes riuades, en ple segle XXI, en un estat suposadament preparat i avançat, amb una tecnologia de previsió meteorològica moderna i amb recursos més que suficients per evitar els centenars, o milers, de morts que deixarà aquest històric i horrible episodi, acaba naufragant de la manera més estrepitosa, vergonyosa i criminal.
La resposta és ben senzilla
L'estat dels espanyols no és al segle XXI. La resta del món potser si, o en alguns casos, si més no. Però l'estat dels espanyols, seguríssim que no. L'estat dels espanyols, gran part de la seva població, la totalitat de la seva classe política i les seves estructures estatals sense excepció, viuen instal·lades en una al·lucinació paranoica on res és el que sembla, tot és mentida, ningú és responsable de res i tothom està massa sonat per entendre que està sonat, o massa drogat per admetre-ho.
L'estat dels espanyols és un pou infinit de misèria i degradació, de corrupció i estupidesa, d'immoralitat, de cinisme, de maldat i fatxenderia castiza de la més arrossegada i vergonyosa classe.
L'estat dels espanyols resulta incomparable. No hi ha un estat al món de gent que tingui una concepció d'ella mateixa tan allunyat de la realitat. Una distorsió grotesca del que són, on viuen, que fan i representen, que no només és producte d'una història infame, d'un present decadent i un futur inexistent, sinó la sublimació bastarda d'una societat malalta d'origen.
Una combinació letal per al País Valencià
Tots els defectes de l'estat dels espanyols han esclatat al País Valencià, com una bomba atòmica de subnormalitat profunda, per una banda, i insondable i sinistre maldat, per l'altra. Els valencians formen part, en siguin conscients o no, els agradi o no, ho recordin o no, dels Països Catalans. I als espanyols només els serveixen per ser saquejats sense pietat, tractats com a criats de segona, taradets, idiotitzats, prescindibles, i com a moneda de canvi entre una guerra civil espanyola en el moment de més urgència i necessitat de la seva història moderna.
Dirigits per uns governants psicòpates, dements, amb una capacitat nul·la per gestionar res amb un mínim criteri, informar de res amb una adequada anticipació o seriositat, el que ha passat i encara passa a València ho gestionaria infinitament millor un país tercermundista. Perquè l'estat dels espanyols és el reflex d'un femer putrefacte en un mirall deformat pel pes de la porqueria. L’única manera que té Catalunya, la Catalunya tota, el Principat, el País Valencià, les Illes i els catalans del nord, és deslliurar-se de la càrrega insuportable de tota la calamitat espanyola (i francesa, no oblidem els carallots gals), esdevenir un petit, eficient i mínim estat lliure, i deixar que l'estat colonial espanyol trobi en el temps i l'espai el seu únic i possible destí: la lenta i llardosa dissolució en una riuada infinita de vergonya i oblit. Preguem.