Des de fa uns anys, sentim que les ZBE s’aniran estenent a grans ciutat de Catalunya, en concret, les de més de 50.000 habitants, tot i que una sentència del Suprem del passat mes d’abril obliga a anular 140.000 multes posades a la ciutat de Barcelona.
Una vegada més, els ciutadans anem perduts i no sabem el que està malament ni el que està bé, de fet, la normativa en sí, és absurda i sense sentit comú, així que no és estrany que cada setmana que passa, sentim una notícia que contradiu a la de la setmana anterior en relació a les ZBE.
Però, què són les ZBE? Molt resumidament, són zones amb molta densitat de població i circulació de vehicles a motor on, aquesta circulació, queda restringida a certs vehicles que tenen homologat o declarat un determinat nivell de contaminació. Aquest nivell de contaminació l’ha de certificar el fabricant per poder comercialitzar el vehicle dins de la UE, la qual posa els límits que vol(normatives euro3, euro4, euro5, euro6, etc.). Segons la normativa del vehicle, aquí, es distingeixen amb les famoses etiquetes groga B, verda C, ECO o 0 emissions. Cal dir, que, un vehicle nou, ha de declarar l’última normativa euro vigent.
Sobre el paper, sembla una bona idea, feta amb sentit comú, justa i ecologista, però en la realitat ho és tot menys això. No és bona idea perquè bàsicament, ningú que vulgui comprar un vehicle pot decidir quin contamina més o menys. Aquesta idea deixa de ser bona, també, perquè no es basa en l’ús real dels vehicles, cosa que afecta directament en lo que contamina, sinó en una dada feta en laboratoris i bancs de proves. Per exemple, un taxi que circuli 12 hores al dia 7 dies a la setmana per Barcelona genera més contaminació que un vehicle que faci 5.000km l’any i sigui més antic.
Tampoc és de sentit comú ni just que s’obligui a la gent a desballestar vehicles que funcionen perfectament, passin correctament les ITV, estiguin al dia de manteniments i entrar en el cercle del consumisme de comprar vehicles nous sense necessitat. A més, la persecució i la normativa va destinada, com és habitual, a les classes mitjanes, petits empresaris i autònoms, que són els que, en aquests casos, han de demanar crèdits i generar un trasbals en l’economia familiar o empresarial quan, en realitat, el seu vehicle està al dia d’impostos, ITV i manteniments.
La injustícia d’aquesta normativa la trobem en el cas, posem l’exemple, d’un matrimoni d’edat avançada on potser només condueix un d’ells i té previst fer-ho 2 o 3 anys més, aquesta gent s’ha de veure obligada a llençar el seu vehicle i comprar un de nou o perdre la seva llibertat de moviment? Un altre cas és el d’una petita empresa o autònom amb vehicles de feina, normalment furgonetes.
És necessari fer passar per l’adreçador “ecologista” una persona que ho dedica tot a un petit negoci i fer-li demanar un crèdit(segurament un altre més) quan no té cap necessitat i els seus vehicles són perfectament funcionals? En els dos casos, el sentit comú ens diu que no, però ja sabem com funciona la maquinària administrativa pública quan es tracta de sagnar a impostos i multes als ciutadans, sobretot els que sostenen a la resta. Amb l’excusa de salvar el planeta i el medi ambient, recapten, a Barcelona mateix, uns 51 milions d’euros, sembla bon negoci, doncs.
Un altre detall a tenir en compte, és que no només afecta als ciutadans de la ciutat on s’aplica la ZBE, afecta també als ciutadans d’altres pobles i ciutats que, puntualment, hi hem d’anar per alguna cita mèdica, tràmit administratiu, etc. La lògica seria tenir transports públics eficients i, per un dia, deixar el vehicle i fer-ne ús, però no cal ni mencionar el tercermundisme que destaca en, per exemple, a Rodalies de Catalunya.
En l’àmbit ecològic, no queda tampoc massa clar en què beneficia. Molts dels que estan a favor de les ZBE acaben dient que el que volen realment és que es prohibeixi el vehicle de combustió i tot sigui elèctric. Bé, caldria doncs, veure en quines condicions ecològiques es fabriquen aquests vehicles elèctrics, especialment, en quines condicions es sostreuen els minerals per fabricar bateries i components elèctrics, sobretot els de marques xineses. Potser no treuen fum, aquests vehicles, però l’empremta ecològica de fabricar-lo i transportar-lo, segur que no és 0.