Salvar Catalunya: La gestació del nacionalpopulisme català és el llibre que publica demà 10 de setembre Xavier Torrens. En una entrevista profunda, el politòleg Xavier Torrens reflexiona sobre el creixement d'Aliança Catalana i la figura de Sílvia Orriols. Amb una anàlisi detallada, Torrens destaca el paper de les emocions polítiques, les dinàmiques internes del partit i els escenaris que podrien marcar el futur de la política catalana.
El paper de les emocions polítiques
Segons Torrens, les emocions són un element clau per entendre l’èxit d’Aliança Catalana. Més enllà de la raó o els programes polítics, són les emocions que mouen els votants. En aquest sentit, l’Aliança ha sabut aprofitar sentiments com la por, la ira i la frustració, en especial cap a la immigració. Torrens apunta que la islamofòbia i el ressentiment envers la comunitat musulmana, especialment després dels atemptats gihadistes a Ripoll el 2017, han estat instruments potents en la narrativa del partit.
Un aspecte que destaca Torrens és la sorpresa que genera l’ascens fulgurant d’Orriols. En molt poc temps ha passat de ser una figura local a una força política que sacseja el panorama català. Aquesta sorpresa ha estat un factor emocional que ha ajudat a consolidar el suport al seu lideratge, combinat amb una narrativa que apel·la a la defensa de la seguretat i la identitat catalana.
Torrens comenta que aquest ús de les emocions no és nou en política, però sí remarcable en el cas de l'Aliança, que ha sabut explotar-lo de manera efectiva. En aquest sentit, apunta com d'altres moviments populistes europeus, com els de Marine Le Pen o Giorgia Meloni, també han utilitzat aquests mecanismes per créixer en popularitat.
L’acusació de feixisme i la resposta de Torrens
Una de les preguntes que sovint es fa sobre Sílvia Orriols és si el seu moviment pot ser considerat feixista. Torrens rebutja aquesta qualificació, afirmant que el terme “feixista” s’utilitza de manera massa laxa en el debat polític. Segons ell, acusar Orriols de ser feixista no té fonament, ja que el seu partit no compleix els criteris bàsics per ser etiquetat com a tal. El politòleg destaca que l’Aliança Catalana no té una estructura paramilitar ni ha comès crims de lesa humanitat, condicions que van ser definides per règims feixistes del segle XX com el de Hitler o Mussolini.
Torrens suggereix que aquestes acusacions són una estratègia de desprestigi per part dels adversaris polítics, però que no tenen una base sòlida. Això no vol dir que l’Aliança no utilitzi una retòrica que pugui ser considerada dura o radical, però la simplificació de catalogar-la com feixista, segons Torrens, és inexacta i no contribueix a un debat polític rigorós.
Els escenaris futurs de l’Aliança Catalana
Pel que fa al futur d’Aliança Catalana, Torrens presenta dos escenaris possibles. El primer escenari és un descens, que podria passar si Orriols deixa el lideratge. Com que el partit està molt personalitzat al voltant de la seva figura, la seva marxa podria desestabilitzar la formació i reduir-ne la influència. A més, les lluites internes o una mala gestió del creixement ràpid també podrien afeblir el partit.
El segon escenari, que Torrens considera més probable, és un ascens continuat. Segons ell, l’Aliança té potencial per créixer tant a nivell municipal com parlamentari. Les eleccions municipals del 2027 seran clau per consolidar aquest creixement. Si aconsegueixen més regidors i amplien la seva presència territorial, això els permetrà tenir una base sòlida per a les futures eleccions al Parlament. Torrens també destaca que l’Aliança Catalana es beneficiarà de la major visibilitat mediàtica i dels recursos logístics que aniran guanyant amb el temps.
Torrens compara el creixement de l’Aliança amb altres moviments nacionalpopulistes europeus, com Chega a Portugal o el partit de Giorgia Meloni a Itàlia. Ambdós partits van començar amb una presència reduïda i han experimentat un creixement exponencial en poc temps, una dinàmica que podria replicar-se a Catalunya.
Les dinàmiques internes i els cordons sanitaris
Un altre aspecte que Torrens aborda és la relació de l’Aliança amb les altres formacions polítiques i, en especial, amb el Parlament. Fa referència a l’estratègia del cordó sanitari aplicada contra Orriols, que ha estat marginada dins de l’hemicicle. Aquesta exclusió, en lloc de reduir la seva influència, podria tenir l’efecte contrari, ja que reforça la imatge d’Orriols com una figura antisistema que lluita contra l’ordre establert.
Torrens també menciona les constants interrupcions que ha patit Orriols en les seves intervencions parlamentàries. Aquestes interrupcions, segons ell, poden ser interpretades per l'electorat de l’Aliança com una prova de la discriminació que pateix el partit, fet que podria reforçar la seva base de suport.
La clau de tot
L'entrevista amb Xavier Torrens revela un retrat complex de l'Aliança Catalana i del lideratge de Sílvia Orriols. Tot i les crítiques i els reptes que afronta el partit, Torrens creu que l’Aliança té un futur prometedor si sap gestionar bé el seu creixement i mantenir el seu caràcter antisistema. Les emocions polítiques, el carisma d’Orriols i l’ascens de moviments populistes similars a Europa són factors que podrien garantir el creixement de la formació en els pròxims anys.
El llibre es pot adquirir AQUÍ.