L'Ajuntament de Vic ha repensat el model d'intervenció socioeducativa que atén joves i infants de la ciutat amb l'objectiu de millorar la convivència i la cohesió social. Actualment el percentatge d'intervenció se situa al 8,8%, i el nou model busca aturar la tendència a l'alça i disminuir-lo fins el 6%. "No volem posar tiretes, busquem un canvi essencial", ha dit la regidora de Benestar i Família, Núria Homs.
La regidora ha explicat que, des d'una mirada restaurativa, s'intervindrà "des de la prevenció i no tant des de la reacció". La idea és aprofitar tots els recursos de la ciutat, "ser als llocs", establir vincles amb les famílies i ser més àgils prenent decisions. Per ajudar en aquesta tasca, s'han contractat sis integradors socials.
La directora de Benestar Social, Anna Rufí, ha explicat que Vic ha crescut molt en els darrers anys i s'han adonat que la realitat és una ciutat "a dues velocitats". D'una banda, infants i joves que tenen rutines de participar a les entitats de futbol, de bàsquet o a l'escola de música, i de l'altra banda un gruix que s'han incorporat a la ciutat en els últims anys – només el curs passat les escoles de Vic van acollir 400 alumnes provinents de matrícula viva- o que han nascut a la ciutat, però que no participen de les activitats obertes a tothom.
Aquesta situació ha provocat que en els últims anys s'hagessin articulat activitats pensades només per a aquests últims. "Els infants i joves s'estan barrejant a les escoles, però no en els espais informals", ha lamentat Rufí. I això en alguns casos acaba derivant en conflictes que necessiten intervenció, i problemes amb comerciants o veïns.
La idea, doncs és acompanyar aquestes famílies "perquè participin de la ciutat i, per exemple, fer activitats fora de l'escola entri a formar part de la seva lògica". "Anem a conèixer els infants i els joves en els seus espais naturals, a casa, coneguem-los bé, saber quines són les seves preferències i treballem tots per tenir aquesta diversitat cultural a tots els espais de la ciutat", ha assenyalat Anna Rufí.
Actualment a la ciutat hi ha gairebé 14.000 infants i joves d'entre 0 i 19 anys, dels quals 1.157 requereixen intervenció, el que representa el 8,8% del total. El replantejament del model ve donat perquè ens els darrers anys s'ha constatat com el nombre que requereixen intervenció ha crescut i la necessitat de frenar la situació. "Si no féssim res, aquest 8% en quatre anys es podria convertir en un 15%", ha alertat Rufí. Si no s'intervé, "cada vegada la segregació i la polarització serà més important", ha afegit. La idea és que en els propers anys els valors d'intervenció baixin fins el 6 o el 7%, ha dit la regidora Núria Homs.
Nou model: poques possibilitats d'èxit
Per Homs el nou model és un "revulsiu" que vol deixar enrere mesures que "segreguen" o que "estigmatitzen" alguns col·lectius. "La gent no hem de tenir sostres i quan fas plantejaments tancats en si mateixos, només pels vulnerables, o només pels que tenen problemes a casa, això encapsula la realitat d'aquelles persones i fa que no surtin d'allà", ha assenyalat la regidora. L'objectiu és millorar la convivència, "que no vol dir que ara sigui dolenta", ha puntualitzat Homs. "Però vol dir que estem de costat i no ens relacionem, no ens coneixem, hi ha coexistència, però no convivència".
"Tothom vol el millor pels seus fills i vingui qui vingui amb les dificultats que puguin tenir cal apoderar-los i acompanyar perquè siguin capaços d'entendre com funciona un sistema esportiu aquí o el sistema musical de la ciutat", ha explicat Bet Franquesa, regidora de Joves. La idea, segons ha explicat, és "apoderar" les famílies perquè "entenguin les necessitats dels deus fills, entenguin quin cost econòmic suposa i ho prioritzin davant d'altres opcions".
La mesura fallarà
No és gaire agosarat assegurar que l'estratègia fallarà. Impulsar mesures "preventives", abans que "reactives" tindrà poc recorregut, perquè ja s'ha intentat moltes vegades i sempre ha fallat. El Vic de les dues velocitats continuarà circulant a dues velocitats. Els catalans seguiran amb les inquietuds de relacionar-se amb la comunitat, sigui a través de l'esport, la música, el teatre o els idiomes, mentre que els altres, seguiran a casa sense participar de la vida catalana.
No funcionarà perquè tampoc no hi ha cap incentiu perquè funcioni. L' efecte crida de l'administració catalana és el responsable de l'augment d'aquest grup i veus com les de Pere Aragonès, que va assegurar que no calia que els immigrants s'integressin a la societat catalana perquè ja eren catalans amb els seus costums, contribueixen que aquestes mesures no funcionin.