La trobada recent entre l'ambaixador de l'Iran i líders de La Falange ha generat un gran enrenou, especialment entre els sectors més crítics amb la ultradreta. Aquest acte, que va tenir lloc en un esdeveniment organitzat per grups d'extrema dreta, ha deixat en evidència les contradiccions els moviments “woke” que, mentre denuncien les postures de La Falange, també defensen règims com el de l'Iran o Palestina.
Un dels aspectes més controvertits d'aquest acte és la participació de líders de La Falange, en concret, de persones que van ser condemnades per l'assalt a Blanquerna. Aquests dirigents semblen haver trobat un nou aliat a l'ambaixador iranià, Reza Zabib, que ha mostrat una curiosa afinitat amb l'ideari falangista. Aquest fet, esclata al capdavant dels progres, que no entenen com un règim al qual ells defensen (Iran i Palestina), tenen simpaties amb un altre moviment que ells qüestionen (el feixisme).
Contradiccions molt importants i evidents
Les principals contradiccions d'aquests sectors progres i “woke” és que ells s'erigeixen com els defensors dels drets humans i el règim iranià (i el palestí) no respecten els drets humans. En aquest sentit, sempre han mostrat ambigüitat a l'hora de condemnar certes accions que es fan des d'aquests països. En el cas de l'Iran, un país conegut per la seva repressió contra les dones i les minories, sembla que la simpatia d'alguns grups progressistes cap a les seves polítiques antioccidentals xoca amb la defensa dels drets fonamentals.
Ara, la ultradreta de la Falange i el règim iranià han trobat un punt en comú i han sortit a la llum, un cop més, les incoherències progres i wokes.
Banderes de Palestina a totes les manifestacions
No importa quin és el tema de la manifestació. Millores als treballadors proposades per sindicats. Reclamació de drets per a les dones. Assemblees de la CUP, reunions de Comuns... L'important és que presideixi la reunió una bandera de Palestina. Tant se val si els valors d'aquests països són contraris al que es demana.
En aquests règims, el paper de la dona està molt qüestionat. Estan obligades a viure en la clandestinitat i la seva única funció a la vida és ser gestar i cuidar els seus fills. Des de Catalunya, les dones que demanen més drets per a les dones porten amb orgull la bandera negra, vermella, verda i blanca.