El marxisme, com totes les ideologies i moviments polítics del món, travessa un procés evolutiu, tant en ideologia com en estratègia. Avui en dia, hi ha una clara deriva del marxisme majoritari cap a posicions proimmigracionistes en el món occidental. He de remarcar que això no vol dir que no hi hagi alternatives ni punts de vista diferents. Vull dir que, en el nostre país, Catalunya i occident, els partits polítics propers al marxisme, o que tenen formacions obertament marxistes dins, tenen una posició clarament proimmigracionista. Clars exemples en són la CUP, que té formacions clarament marxistes, o Podemos, que incorpora Izquierda Unida dins la qual hi ha el Partit Comunista d'Espanya.
A molts els costa entendre aquesta deriva globalista del marxisme, ja que, de facto, són valors molt liberals. Tot i que el liberalisme tradicionalment defensa el lliure moviment de persones per raons econòmiques, l'esquerra actual ha adoptat aquest principi com a part de la seva estratègia política. Això pot semblar incoherent, ja que el liberalisme i el marxisme tenen valors fonamentals diferents, però en la pràctica actual, ambdós promouen la immigració.
Per entendre la deriva proimmigracionista del marxisme, ens hem de remuntar als inicis del moviment, concretament al manifest comunista de Marx i Engels. Allà, Marx s'atreveix a fer la predicció d'on hauria de triomfar el marxisme. Considera que les societats occidentals, com Alemanya i el Regne Unit, haurien de ser els principals països d'èxit de la revolució, degut al nivell d'industrialització i divisió de classes, amb una burgesia desenvolupada i una clara divisió entre el proletariat i la burgesia (propietaris i treballadors de la fàbrica).
Veia països com la Xina o l'Imperi Rus com països on seria menys probable que triomfés la revolució, ja que aquests països encara vivien en una fase molt prematura de capitalisme, per no dir directament que vivien encara en una societat semi-feudal. Com tots sabem, la revolució no triomfaria a Alemanya. Els esquemots nacionalistes i el govern alemany van esclafar la revolució de Baviera, per no parlar del canvi de règim del 1933, un règim clarament antirevolucionari.
El marxisme, però, fa un procés de reflexió sobre per què la revolució fracassa on suposadament hauria d'haver triomfat i triomfa on suposadament no hauria d'haver tingut èxit. La resposta ve donada per Gramsci. Ell analitza que la revolució va fracassar dins dels països occidentals desenvolupats degut a quelcom que ell anomena 'superestructura', un conjunt de valors culturals i socials molt sòlids que perpetuen el sistema moral i polític, que van fer que la societat rebutgés majoritàriament els canvis radicals que suposaria el marxisme.
Aquesta superestructura seria determinant en el fracàs de la revolució, mentre que països com l'Imperi Rus, tenien una superestructura molt debilitada, degut al debilitament de les institucions imperials durant la guerra, la mala percepció de la ciutadania d'una monarquia, uns estaments militars i religiosos corruptes de cap a peus, i una economia decadent. Per aquesta raó, la revolució va ser més acceptable per la societat de l'Imperi Rus, i la revolució, únicament per triomfar, va necessitar superar militarment el règim.
La lliçó que molts marxistes varen aprendre, inclòs Gramsci, és que el primer pas per implementar la dictadura del proletariat és debilitar les institucions de la societat en la qual es vol implantar. Bàsicament, la superestructura és un mur social de contenció per a la implantació d'un canvi radical de sistema com el marxisme. La superestructura es converteix, doncs, en una paret a enderrocar per fer arribar el marxisme al poder.
Estratègia del marxisme per debilitar la superestructura
En conseqüència, el marxisme ataca els pilars fonamentals de la societat per debilitar la superestructura, com si d'un corc menjant-se la fusta d'una casa amb l’objectiu de fer-la caure es tractés. Com ho fa? Fàcil, incorpora elements ideològics per atacar els fonaments de la societat. Ataca les següents institucions fonamentals de la superestructura:
Estructura de la família: La família orgànica és el principal element de perpetuació dels valors morals i cultura en una societat, de generació en generació, sense que l'estat ni els intel·lectuals bolxevics tinguin cap mena de poder. Atacar l'estructura familiar és imprescindible per a debilitar la superestructura, ja que la família és el principal element de perpetuació moral.
La fe religiosa: Atacar la fe religiosa és també imprescindible, ja que la religió dóna un codi moral inamovible i una autoritat moral superior, que contradiu clarament les tesis del marxisme. Exactament per això, durant la guerra civil, l'església catòlica, tant a Catalunya com a la resta de l'estat, va ser ferotgement atacada per l'esquerra.
La identitat nacional i el nacionalisme: Formar part d'un col·lectiu amb un conjunt de valors compartits i tradició contradictòria a les tesis del marxisme sempre serà un obstacle per a la implementació de la dictadura del proletariat. Moltes tradicions històriques de molts països, incloent Catalunya, tenen valors i tradicions absolutament incompatibles amb un règim bolxevic.
La identitat i rols de gènere: Per destruir la família i poder adoctrinar la següent generació, és completament imprescindible que el rol tradicional de la dona, de criar els fills en valors morals, sigui substituït pel sistema educatiu controlat per l'estat. Això és imprescindible per dues raons: la dona ha de formar part del proletariat per convertir-la en part de la revolució, i se l'ha de treure del paper de mare per poder inculcar els valors desitjats en la futura generació. La destrucció de la figura de la mare és imprescindible.
La immigració com a eina de debilitament de la superestructura
La immigració massiva ataca directament dos pilars fonamentals de la superestructura, el de la identitat nacional i la fe religiosa, ja que la població immigrant, o no té una religió compartida amb la població local, o n'importa una de radicalment oposada, i forma part d'una altra identitat nacional.
L'objectiu del marxisme és que no comparteixis absolutament res amb el teu veí, que no comparteixis història, ni llengua, ni valors morals amb la teva societat, que no hi hagi un codi moral hegemònic, que no perpetuïs els teus valors morals ni la teva identitat nacional als teus fills, que aquests siguin adoctrinats pels seus comissaris polítics per formar part del seu exèrcit ideològic, que siguis incapaç de formar una família i perpetuar-te com a poble.
La societat pre-revolucionària perfecta per un marxista és aquella on hi hagi una fragmentació ètnica i cultural, on no hi hagi una cultura o valors morals hegemònics, amb una població sense arrelament. Quan hi hagi aquesta societat, no quedarà absolutament res per aturar la implantació de la dictadura del proletariat. Ningú resistirà la revolució, ja que ningú tindrà la força moral per morir per evitar-la, ningú podrà crear una resistència suficientment forta, ja que viurà en una societat on no compartirà res amb ningú. En aquesta societat, el bolxevisme serà imparable, i la seva implantació com a sistema polític, inevitable.