Un grup de persones participa en una manifestació sostenint pancartes amb missatges escrits, mentre que un home somrient amb ulleres de sol i una bufanda groga destaca en primer pla.

La clara petició de Lluís Llach a Puigdemont i Junqueras

El President de l'ANC també ha opinat sobre l'intent de detenció a Puigdemont

El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, creu que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han de deixar el lideratge dels seus partits. Junqueras va anunciar després de les eleccions al Parlament del mes de maig que deixava la presidència d'ERC però que optaria a repetir al càrrec al congrés que els republicans celebraran aquesta tardor. Puigdemont no és formalment el líder de Junts però té una evident ascendència sobre el partit i n'ha estat el candidat a la presidència de la Generalitat el 2027, el 2021 i aquest 2024. Entrevistat a l''Ara', Llach ha defensat que tots dos facin un pas enrere.

Sobre l'aparició de Puigdemont el 8 d'agost i la posterior fugida a Bèlgica, el president de l'ANC ha assegurat que "és la millor defensa que es podia fer del càrrec institucional que ostenta" com a expresident de la Generalitat. Ha criticat l'"exhibició" del l'aleshores conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i de la cúpula dels Mossos d'Esquadra "muntant una persecució com si fos un terrorista". "Si són uns incompetents, no és culpa del president a l'exili", ha afegit.

Un home amb ulleres i vestit fosc parlant davant de diversos micròfons de premsa amb un fons de vegetació.
Primeres declaracions de Puigdemont als mitjans després del 8-A: 'El meu deure era...' | ACN

Llach, que ha descartat reunir-se amb el nou president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reconegut que "la independència no és per a demà" però ha cridat a "fer de Rosa Parks" i "practicar la desobediència democràtica civil": "No podem anar pel món amb un lliri a la mà quan l'Estat va com va. Hem d'anar com a mínim amb un cactus, que punxi una mica".

Lluís Llach, de la música reivindicativa a l'activisme

Lluís Llach és una de les figures més emblemàtiques de la música catalana i un referent en la lluita per les llibertats civils i polítiques a Catalunya. Llach va començar la seva carrera musical a finals dels anys 60, en un context polític marcat per la dictadura franquista. El seu compromís amb la defensa de la llengua i cultura catalana, així com la seva postura clarament antifranquista, van ser constants al llarg de la seva carrera, tant en la seva música com en la seva activitat pública.

Llach va formar part del moviment de la Nova Cançó, un grup d’artistes catalans que utilitzaven la música com a eina de resistència contra la repressió de la llengua i cultura catalana durant la dictadura. Les seves primeres composicions, com L’Estaca (1968), van esdevenir himnes de la resistència contra el règim franquista i posteriorment símbols del moviment independentista català.

L’Estaca és probablement la seva cançó més coneguda, una metàfora poderosa sobre la lluita per la llibertat que ha estat versionada arreu del món. Tot i que estava prohibida durant el franquisme, la seva popularitat va créixer, convertint-se en una referència per a les lluites socials no només a Catalunya, sinó també en altres contextos de lluita política a escala global.

Un home dempeus, parlant en un podi durant un esdeveniment, amb imatges i textos en el fons relacionats amb figures històriques i cites inspiradores.
Oriol Junqueras | ACN

Al llarg dels anys, Lluís Llach ha mantingut un fort compromís amb la política catalana. A més de la seva música, va participar activament en moviments a favor de l’autodeterminació de Catalunya.

En els darrers anys, Llach ha estat una figura clau en l’independentisme català, defensant fermament el dret a decidir. Va participar en diverses manifestacions i actes polítics a favor de la independència i el 2015 va fer el salt a la política com a diputat per Junts pel Sí al Parlament de Catalunya, en un període marcat pel procés sobiranista. Actualment és el President de l'Assemblea Nacional Catalana.