Sempre que ha de triar entre Catalunya i Espanya, tria Espanya. Sempre que ha de triar entre el país i la ideologia, tria ideologia. Sempre que ha de triar entre ideals o prebendes, tria prebendes. Això és ERC. En aquest sentit, ERC és una organització coherent i molt més consistent que no pas Junts, que fa el mateix, però sense cap ideologia que li serveixi d'excusa.
La decisió de fer Salvador Illa President de la Generalitat deixa definitivament clara una qüestió: ERC no és una organització independentista. En tot cas hi poden quedar algunes persones, poques, que per un trist sentit romàntic, encara creguin que ERC representa allò que es podria anomenar l'esquerra catalana. Malauradament, la quantitat aclaparadora de proves que indiquen que no és res més que una cínica sectorial federalista del socialisme espanyol a Catalunya, resulten inqüestionables.
L'acord d'ERC amb PSOE i Comuns per replicar el govern socialista ultra woke anticatalà a la Generalitat, a canvi d'un paper de política-ficció on demana a Pedro Sánchez que negociï coses autonomistes amb ell mateix, no només resulta un lamentable exercici de retòrica perdedora amb un final més que previsible, sinó que és un graó més en l'esforç del processisme moribund per enterrar el referèndum d'independència del Primer d'octubre del 2017, fer veure que el mandat democràtic que n'emana ja no és vigent i que el marc jurídic internacional en el qual s'emmarca la declaració d'independència de 2017 ha deixat d'existir. Però tot això no és possible. Malgrat tot el que puguin fer ERC o Junts, hi ha un poder que és infinitament més fort que el seu: la voluntat dels catalans d'esdevenir lliures en un Estat independent.
ERC pel camí d'ensorrar-se com la CUP
Quan a un partit se li dona més poder del que està dissenyat per gestionar, col·lapse sota el pes d'una ideologia desmesurada i s'acaba convertint en un circ de carronyaires. L'hi ha passat a ERC, que en el procés ha crescut molt per sobre el que li és propi i, inevitablement, ha acabat mostrant la seva naturalesa inconsistent, sectària i corrupte. L'hi va passar a la CUP, que de la seva irrellevància natural va passar a tenir un paper clau en moments importants, i avui no és res més que una mala caricatura d'allò que ja era grotesc en origen.
Catalunya no és una illa deserta ni un oasi aïllat de la civilització. Està formada per ciutadans europeus que estan vinculats entre ells i al món per uns drets humans i internacional que ni està en venda ni es pot fragmentar, i que d'ençà del Primer d'octubre, espera pacientment a què els catalans en reclamin l'aplicació directa. Hi ha tota una classe política catalana que ha decidit ignorar la democràcia i el dret, i que farà tot el possible per incomunicar els catalans en la colònia espanyola.
Hi ha esperança
Però hi ha part de la nostra societat que no oblida, que té les coses clares, que sap on va i per què, i que no descansarà ni un sol dia per alliberar Catalunya. Des d'Aliança Catalana tenim molt present que la lluita per l'alliberament nacional va molt més enllà dels límits que ens voldria marcar l'autonomisme. Que hi ha una feina que només els independentistes volem i podem fer. Farem tota aquesta feina i més. A treballar!