El gran patriota Lluís Maria Xirinacs ja va escriure "La traïció dels líders", la lluita èpica del poble català per recuperar llurs llibertats d'ençà de la derrota militar de 1715 i el decret de nova planta imposat a sang i foc per castellans i francesos. Espanya no va existir com a ens fins a les corts de Cadis del 1809. Ni en temps dels mal anomenats reis catòlics fou cap unió sino un matrimoni pactat entre dos estats sobirans com Castella i la Gran Catalunya (Països Catalans + el petit regne d'Aragó, aixoplugat pels catalans des de Ramir I El Monjo).
Aquests fets històrics cal tenir-los presents sempre. D'ençà de la barbàrie feixista del 1936 i la victòria dels franquistes varen intentar esborrar tota la història com mai abans. Inventant-se una fantasia vers una “nacion española” totalment falsa generada a les ments dels ideòlegs feixistes de Franco. Com els bàrbars varen cremar destruir i amagar tota la història, llengua i cultura dels Països Catalans, i altres nacions de la Península com Euskal Herria, Galiza, Asturies o Al-Andalus. Però ens centrarem exclusivament en allò què ens pertoca, la Nació catalana.
Després de la dictadura criminal més llarga d'Europa, el 1975 el sàtrapa criminal feixista Francisco Franco moria al llit. Feia temps que les forces d'esquerres i dretes espanyoles veien venir la debacle franquista, per això varen pactar en secret i amb el beneplàcit ianqui. Ho van fer els partits PSOE i PCE amb el franquisme.
Juan Carlos... li deien 'el Breve'
El restabliment de la monarquia Borbònica amb un rei titella format per l'escola franquista, Juan Carlos I. El qual un cop mort el dictador el posaren al tron anomenant-lo rei d'una monarquia parlamentària dins els paràmetres pactats amb l'anomenat règim del 78. Es mantindria la unitat sacrosanta d'Espanya i s'autoritzaria uns règims autonòmics per Catalunya, Euskadi i Galiza, reconvertint després en l'Espanya autonòmica sota el control ferri de matriu castellana i poder absolut a Madrid.
Fora d'això, persecució política i terrorisme. La transició espanyola no fou mai pacífica, milers de morts, execucions i desaparicions ho demostren. Després de dècades de lluita i lluita armada (ETA, FRAP, GRAPO, CAA, FAC, EPOCA TERRA LLIURE, EGPGC, MPAIAC i grups autònoms anarquistes) el règim del 78 va anar reculant però les mobilitzacions independentistes catalanes anaven creixent, fins a ser intolerables pels espanyols.
El segle XX va acabar com el rosari de l'Aurora, entrant el segle XXI la pressió popular fou de tal magnitud, que la burgesia catalana va haver de claudicar i convocar una consulta popular el 9N. Una consulta per preguntar al poble si volia ser o no un estat sobirà. Espanya s’hi va oposar però la consulta fou imparable guanyant per majoria absoluta la independència (2 milions de vots).
Amb els resultats obtinguts el MHP Mas podria negociar amb Madrid un nou estatut amb més autonomia i el dret d'autodeterminació. Com sempre la negativa de l'Estat va fer créixer el poder popular català i la indignació va provocar anys de mobilitzacions mai vistes, milions de persones eixien als carrers exigint la independència. Cadenes humanes, tancament de carreteres, mobilitzacions a Madrid i Brussel·les i un llarg etcètera.
El fet nacional català havía despertat les consciències a tota Europa i el món parlava d'aquell model pacífic i cívic cap a la independència. El 2017 fou el gran repte i malgrat els intents de desfer la unitat tranversal indepe feta ja per botiflers d'ERC i CUP i algunes desercions convergents. Tampoc cal oblidar les massacres del 17A a Barcelona i Cambrils. Unes massacres dutes a terme per mercenaris islàmics i amb la sospita no resolta sobre la possible implicació del CNI i l’Estat espanyol. Malgrat l’intent d’aturar l'1O, aquest fou convocat al Parlament com a referèndum unilateral i vinculant amb una sola pregunta SI o NO a la independència.
La força del poble
Arribar a l'1O després d’una descarnada repressió contra el poble català per part de les Forces d'Ocupació Espanyoles va ser un gran mèrit. Res va fer aturar el poble que l'1 d’octubre de 2017 va votar en mig d'atacs covards i criminals de les FOP espanyoles. Llur sobirania, els resultats vinculants del referèndum eren claríssims i acceptats per l'ONU (pesi a qui pesi). Quasi 3 milions de vots al SÍ i 700.000 paperetes robades per les forces d’ocupació amb actuacions salvatges contra la població civil desarmada que noblement va plantar cara.
Més de 1000 ferits, detencions i barbàrie no varen impedir la victòria. El 3O el poble ix al carrer per exigir el compliment del mandat de les urnes. I aleshores comença el calvari. Mai els partits polítics varen creure’s la victòria ni el valor determinant del poble i la por la covardia i el botiflerisme van fer retrocedir. Els processistes van fer la viu-viu retardant la Declaració d’Independència fins al 27O. Aleshores el cop d'estat del 155 va fer que ERC i part de JUNTS s'entreguessin als espanyols i altres juntament amb el MHP Puigdemont enfilessin el camí de l'exili.
Han passat 7 anys vergonyosos de perfídies i traïcions dels polítics del procés, milers de detinguts deixats i desemparats, 7 anys de pactes secrets amb els espanyols per destruir el moviment independentista i l'1O. S'han venut per diners i poder, tot un poble lliurat a l'esclavatge sibil·lí i al genocidi encobert dut a terme per PSOE, PODEMOS, ERC, JUNTS i CUP. Cadascun al seu nivell de traïció o covardia política.
Ens volen fer passar bou per bèstia grossa i ara pretenen entregar la Generalitat al governador civil espanyol i criminal, genocida lingüístic i feixista Illa a canvi de beneficis econòmics per als líders del procés.
La Nació catalana en perill
La Nació catalana s'escola entre els dits, no podem permetre que un poble mil·lenari desapereixi. La llengua catalana dos-cents anys més antiga que el castellà no pot ser esborrada.
La gran traïció d'uns polítics dropos i covards no pot quedar indemne, no podem permetre l'entrega de la Generalitat a cràpules espanyols com Illa, impedim-ho de socarrel, tallem les arrels del genocidi.
El poble va votar independència l’1O. Cal defensar els resultats de l'1O amb sang si fos menester. La democràcia la varen esmicolar a l'aplicar el 155.
Poble: alcem-nos contra els traïdors, fem-nos dignes dels nostres avantpassats.
Aquest cop cal destruir els partits del procés. Per la salvació Nacional del poble català, Donec Perfíciam, visca la terra lliure.
Fredi Bentanachs Chalaux
Ex militant cofundador de TLl i l'MDT, represaliat polític, activista i poeta.