Ahir dimarts 24 de setembre, la ciutat de Barcelona posava punt final a les Festes de la Mercè. Com és habitual, el comiat era un acte en gran, amb música i focs artificials, el ja conegut com a 'Piromusical de la Mercè'. Ahir, per segon any consecutiu, no es van utilitzar les fonts de Montjuïc, per culpa de les restriccions que encara viu la ciutat a causa de la manca de pluja.
Aquest any, a diferència dels anteriors, quan Ada Colau liderava l'Ajuntament de Barcelona, han sonat menys cançons, però més llargues. Anys enrere, sonaven més de cinquanta temes, però amb fragments molt curts que solien ser la tornada o la part més coneguda del tema. Ara, tot i això, s'ha optat per deixar sonar la cançó completa i reduir el nombre de peces per qüestions de temps.
Rosalía va ser una de les principals protagonistes de la nit. La catalana va renunciar a cobrar de l'Ajuntament de Barcelona i va actuar 'gratis', únicament amb la condició de poder fer servir les imatges del piromusical amb fins comercials. El consistori va accedir a la proposta perquè va considerar que en l'hipotètic cas que l'artista usés aquestes imatges, la ciutat també hi sortiria guanyant.
El debat no estava en si la Rosalia havia de participar o no, sinó en el repartiment de llengües de les diferents cançons. Barcelona és la capital de Catalunya i a Catalunya se'n parla català. Tot i això, en la nostra llengua només va sonar una cançó. Una de quinze. Dos en àrab. Quatre en castellà i vuit en anglès.
No cal que siguin set cançons. Però tampoc una. El problema és que hi va haver més cançons en àrab que no pas en català. Lògicament, també va haver-hi més cançons en castellà que en català. Ja ho va dir Ada Colau. Per què parlar català si en castellà ens entenem tots?
En aquest sentit, l'exalcaldessa va justificar no expressar-se en català i fer-ho en castellà perquè arribava així a més gent i perquè els catalans també entenien el català.
Preocupació pel descens de l'ús del català
La Plataforma per la Llengua i la resta d'associacions de defensa del català han criticat lactuació i han deixat clar que comportaments així no afavoreixen l'augment de parlants. En aquest sentit, cada cop són més els joves que es comuniquen entre ells en castellà o en altres llengües i l'ús del català està baixant a les converses a l'escola, família o treball.