16 de novembre de 2026, a les 08:53h

XCatalunya.cat

Diari d'informació general

El PSOE on fire contra Junts: ‘Dreta…’

Salvador Illa amb Jordi Hereu

Salvador Illa amb Jordi Hereu

L’alcalde de Montmeló obre la campanya del 29N culpant la formació independentista del final abrupte de la legislatura pel seu bloqueig al Congrés

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha endurit de manera inèdita el seu discurs contra Junts per Catalunya, a qui ha qualificat obertament de «dreta classista i xenòfoba» en el primer acte formal de la campanya per a les eleccions generals del 29 de novembre (29N). L’alcalde de Montmeló, Pere Rodríguez, ha llançat aquesta acusació directa contra la formació per justificar l’esclat de la legislatura espanyola. El detonant d’aquesta hostilitat socialista rau en el vot negatiu de Junts als decrets d’habitatge al Congrés dels Diputats el passat 2 d’octubre, un bloqueig que va sentenciar la minoria de Pedro Sánchez i va precipitar l’actual convocatòria a les urnes.

El cost polític dels decrets del 2 d’octubre al Congrés

La decisió de tombar la regulació dels lloguers no només va dinamitar els equilibris parlamentaris a Madrid, sinó que ha proporcionat al PSC el seu gran eix de campanya. Amb els 7 diputats que Junts ostenta a la cambra baixa, la formació encapçalada per Míriam Nogueras va demostrar la seva capacitat de veto absolut sobre el bloc d’investidura. Pels socialistes, aquest moviment legislatiu allunya els postconvergents de qualsevol pragmatisme social i els consolida en un bloc conservador intransigent. La direcció socialista aprofita aquesta conjuntura per despullar Junts d’arguments transversals i emmarcar-los exclusivament com un boicot frontal a les polítiques progressistes.

El debat sobre les polítiques d’habitatge s’ha convertit així en l’epicentre de la batalla demoscòpica. La negativa de Junts a avalar mesures intervencionistes va frustrar la principal promesa de l’executiu central i va obrir una ferida política profunda. Junts ha defensat sistemàticament que aquells textos envaïen competències exclusives de la Generalitat i asfixiaven el mercat immobiliari, però el municipalisme del PSC fa servir aquest rebuig per justificar l’etiqueta de «classisme». En plena crisi per l’escalada de preus a l’àrea metropolitana de Barcelona, aquesta estratègia busca arrabassar a l’independentisme aquells votants fronterers més preocupats per la urgència habitacional que pel debat territorial.

El contrast entre el xoc de Pere Rodríguez i la contenció de Salvador Illa

L’estirabot de l’alcalde de Montmeló revela una calculada distribució de papers dins la maquinària electoral socialista. Mentre les bases i els líders municipals assumeixen la confrontació més aspre, la cúpula manté un blindatge institucional gairebé total. Salvador Illa va evitar validar explícitament els qualificatius de xenofòbia durant la seva intervenció posterior, optant per una crida genèrica al respecte de les regles de joc. Aquesta dualitat permet al PSC atiar el seu electorat més bel·ligerant del cinturó industrial sense contaminar el perfil de gestió tècnica i pacífica que el primer secretari projecta diàriament.

Tot i aquesta prudència formal, Illa va emetre a data de 14 de novembre de 2026 una sentència implacable contra la formació independentista, exigint als dirigents de Junts que s’apartin perquè «fan nosa» en l’actual conjuntura. Aquesta invalidació pràctica de l’espai convergent certifica la ruptura de qualsevol aliança a curt termini. El cap de llista a Madrid, Jordi Hereu, requereix majories sòlides per apuntalar un escenari fragmentat, conscient que cada vot obtingut en grans circumscripcions pot alterar la balança en un hemicicle de 350 escons on l’aritmètica no permetrà més errors.

L’ofensiva pel vot útil davant del Front Ampli i ERC-Podemos

L’altre gran front obert del PSC afecta directament la governabilitat de l’esquerra plurinacional. Aquestes eleccions arriben marcades per la reordenació de les sigles progressistes, destacant formacions de nou format com el Front Ampli i la insòlita aliança electoral entre Esquerra Republicana i Podemos. Els socialistes necessiten imperativament frenar la dispersió de paperetes cap a aquests partits si volen revalidar el triomf i maximitzar la seva influència a la capital espanyola.

L’estratègia del PSC implica advertir l’espai situat a la seva esquerra sobre els riscos d’equivocar-se d’enemic central. Illa ha subratllat que qualsevol intent d’afeblir la llista d’Hereu i Sánchez només neteja el camí perquè el bloc conservador prengui el control de l’Estat de manera imminent. Amb aquesta apel·lació contundent a la concentració de vot, el PSC fia el seu èxit a convèncer l’electorat que les disputes pures i internes dins del bloc d’esquerres a Catalunya acabaran afavorint la dreta espanyola i desestabilitzant qualsevol futura legislatura progressista.