La foto que fa servir Sílvia Orriols per rematar Tània Verge després del seu anunci que deixa la política
La imatge compartida per Sílvia Orriols mostra Tània Verge al costat de Mohamed Said Badaoui, líder islamista posteriorment expulsat d'Espanya per l'Audiència Nacional. La fotografia, presa després que les acusacions de la Policia Nacional fossin públiques, planteja interrogants sobre la coherència ideològica de sectors de l'independentisme català.
Mohamed Said Badaoui va ser expulsat d'Espanya fa temps després de ser identificat per la Comissaria General d'Informació com "un dels principals referents del salafisme més ortodox" al país. Segons l'informe policial, Said es va dedicar durant anys a "l'adoctrinament" de menors vulnerables, especialment menors no acompanyats d'origen marroquí, en postulats de l'islam més radical.
La Sala del Contenciós Administratiu de l'Audiència Nacional va rebutjar suspendre la seva expulsió, confirmant l'avaluació d'Interior sobre el perill que representava per a la seguretat nacional. La interlocutòria judicial esmenta específicament la seva responsabilitat en "l'augment del radicalisme a la regió de Tarragona" i les seves "vinculacions amb individus radicals relacionats amb el terrorisme".
La defensa política del salafisme
Aquí emergeix la primera contradicció notable. ERC, CUP, Junts i Unidas Podemos-En Comú Podem van denunciar la detenció de Said com "repressió política mitjançant la Llei d'Estrangeria". Aquests partits, que es presenten com a defensors de valors progressistes, feministes i de drets humans, van donar suport públicament a un líder acusat de propagar un corrent religiós profundament patriarcal i antidemocràtic.
El salafisme que la Policia atribueix a Said defensa precisament el contrari de tot allò que aquests partits diuen representar: control sobre les dones, rebuig de la igualtat de gènere, i hostilitat envers valors occidentals com la separació entre religió i Estat.
La reunió de Verge amb Said Badaoui
Tània Verge, professora universitària especialitzada en gènere i política, i fins ara diputada d'ERC al Parlament, no només va defensar públicament Said sinó que es va reunir amb ell després que les acusacions policials fossin conegudes. Aquesta decisió resulta especialment cridanera venint d'algú la trajectòria acadèmica i política del qual s'ha centrat en feminisme i drets de les dones.
Plega de la política la cínica que em va multar amb 10.001 euros per haver afirmat que l'islam és incompatible amb Occident.
La hipòcrita que fingia ser feminista mentre defensava islamistes…
Adéu-siau, fins mai més.#SalvemCatalunya pic.twitter.com/uxHvFX4JhZ
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) January 16, 2026
Com es concilia la defensa del feminisme amb el suport a un líder religiós acusat de promoure una ideologia que relega les dones a rols subordinats? Com s'explica que una experta en gènere consideri "repressió política" l'expulsió d'algú acusat d'adoctrinar menors en corrents ultraconservadors?
El dilema ideològic del processisme
Aquest cas il·lustra una tensió més àmplia dins del processisme. En el seu intent de construir una coalició electoral àmplia, partits com ERC o Junts han desenvolupat una narrativa que equipara qualsevol crítica a l'islamisme polític amb "islamofòbia" o "repressió".
Aquesta postura els porta a paradoxes insostenibles: defensar simultàniament el feminisme i líders acusats de propagar ideologies patriarcals; reivindicar laïcisme mentre protegeixen el proselitisme religiós radical; proclamar valors democràtics mentre donen cobertura política a corrents que rebutgen aquests mateixos valors.
La reacció d'Orriols
La líder d'Aliança Catalana ha utilitzat aquesta fotografia precisament per assenyalar aquestes contradiccions. El seu argument és clar: no es pot ser feminista i defensar alhora aquells que propaguen ideologies que neguen drets fonamentals a les dones.
Verge deixa la política, però les preguntes que planteja el seu cas continuen vigents per a aquells que comparteixen la seva posició sobre aquesta qüestió.
