Bones notícies per al pare de Rosa Peral: així s’ha lliurat de la presó tot i mentir com a testimoni
Durant anys, una ombra judicial ha planat sobre un dels casos criminals més mediàtics del país. Avui, un dels seus protagonistes secundaris ha rebut el primer respir seriós des que tot va esclatar el 2017.
El pare de Rosa Peral, Francisco Peral, ha estat finalment absolt del delicte de fals testimoni pel qual es demanava per a ell presó. El jutge considera provat que va mentir com a testimoni, però conclou que les seves paraules no van alterar el resultat del procés principal. Gràcies a aquesta interpretació, s'estalvia d'entrar a la presó i de pagar la multa econòmica prevista.
La resolució la signa el Jutjat Penal número cinc de Barcelona, que ha analitzat amb detall cada declaració del progenitor. La Fiscalia reclamava un any i quatre mesos de presó i una multa de mil vuit-cents euros per mentir com a testimoni. Tanmateix, el magistrat entén que aquelles falsedats van tenir una influència mínima i no van arribar a posar en risc la condemna contra Rosa Peral.
Una mentida reiterada davant els Mossos i el jurat
Els fets que ara es donen per provats comencen al maig de dos mil disset, en plena investigació de l'assassinat de Pedro Rodríguez. El conegut crim va esclatar quan el cadàver calcinat de l'agent va aparèixer dins del seu cotxe en una pista forestal propera al pantà de Foix.
Aquell nou de maig, els Mossos d'Esquadra van preguntar a Francisco Peral quan havia vist per última vegada la víctima. Ell va respondre que el dos de maig, una data que es demostraria impossible perquè l'agent ja era mort aleshores.
Dies més tard, abatut i conscient de la gravetat del que havia dit, el pare va rectificar davant els investigadors i va reconèixer la mentida. Va admetre que mai va veure Pedro Rodríguez aquell dia i que havia falsejat la versió perquè la seva filla li ho va demanar expressament. Aquesta rectificació va quedar també recollida davant el jutjat d'instrucció de Vilanova i la Geltrú, que dirigia la causa per homicidi.
Tanmateix, quan va arribar el judici amb jurat celebrat el dos mil vint a l'Audiència de Barcelona, Francisco Peral va tornar a canviar el seu relat. Assegut a la sala, va negar haver confessat als agents la mentida demanada per la seva filla, tot i que dos mossos ho van ratificar. El fiscal li va advertir aleshores que podia estar incorrent en un delicte de fals testimoni, però ell va mantenir la seva negativa.
Per què el jutge conclou que hi va haver delicte però no càstig
La sentència d'ara assumeix que el pare de Rosa Peral va mentir de manera conscient quan va declarar com a testimoni al judici. El magistrat assenyala que la seva conducta encaixa en tots els requisits formals del delicte de fals testimoni previst al Codi Penal. La clau, tanmateix, és valorar si aquestes falsedats van tenir capacitat real per torçar la decisió del jurat.
El jutge subratlla que, quan es va celebrar el judici pel crim de la Guàrdia Urbana, la versió inicial ja estava corregida prèviament. Des del maig de dos mil disset constava per escrit que Francisco Peral no havia vist amb vida Pedro Rodríguez el dia posterior a l'assassinat. Per això, la mentida posterior només afectava una qüestió col·lateral, sense prou força per alterar les proves utilitzades per condemnar Rosa Peral.
En aplicació del principi d'intervenció mínima del dret penal, el jutjat conclou que no existeix una veritable antijuridicitat material. Dit d'una altra manera, considera que les paraules del testimoni van ser reprovables, però no van danyar de manera rellevant el bon funcionament de la Justícia. Aquesta valoració permet absoldre'l tot i reconèixer que va faltar greument a la veritat davant un tribunal popular.
La defensa va al·legar manca d'advertiment legal i el jutge la descarta
Durant el procediment, la defensa de Francisco Peral va intentar sense èxit tombar el cas al·legant un defecte de garanties. Sostenia que, quan va ser interrogat, se'l va informar del seu dret a no declarar, però no de les conseqüències penals de mentir. Segons els seus advocats, aquesta manca d'advertiment legal havia de ser suficient per anul·lar les seves declaracions i, amb elles, tot el judici per fals testimoni.
El magistrat rebutja de ple aquesta tesi i recorda que el judici principal ja estava celebrat i sentenciat quan es va obrir aquesta causa. Afegeix que en aquelles vistes cap de les parts va protestar per la suposada manca d'informació al testimoni sobre la seva obligació de dir la veritat. D'aquí conclou que no pot esborrar ara una prova que va ser acceptada en el seu moment per totes les parts personades.
La decisió deixa el pare de Rosa Peral sense antecedents penals per aquest episodi. Tot i això, el cognom continua marcat pel crim de la Guàrdia Urbana. Mentre la seva filla continua complint una condemna de vint-i-cinc anys de presó per l'assassinat de Pedro Rodríguez, ell respira per primer cop.
Deixa per fi enrere l'amenaça real d'acabar entre reixes després d'anys d'incertesa. La sentència tanca una de les peces més delicades del cas judicial derivat del crim de la Guàrdia Urbana. També reobre el debat sobre fins on ha d'arribar el càstig als testimonis que decideixen mentir
