L’àrab arriba a la sanitat pública catalana: tots els detalls
En les últimes hores s'ha viralitzat una publicació a xarxes en què es mostra un fulletó informatiu repartit al CAP de Mollerussa imprès únicament en àrab.
Les imatges han generat una onada de comentaris i reaccions, perquè es tracta de material difós en un equipament públic i adreçat a la ciutadania en general. El contingut del fulletó és sanitari i està pensat per orientar els usuaris, però l'elecció exclusiva de l'àrab com a idioma de la peça ha estat el detonant de la polèmica.
El català, llengua pròpia de Catalunya
Convé recordar el marc legal i cultural: el català és la llengua pròpia de Catalunya i, juntament amb el castellà, és llengua oficial a tot el territori. L'aranès ho és a la Vall d'Aran.
L'àrab no és llengua oficial. Aquesta distinció no impedeix que l'administració tradueixi o faciliti informació en altres idiomes quan sigui necessari, però sí que marca una prioritat. El català ha de figurar, com a mínim, en tota la documentació pública de referència.
Marginació del català?
La controvèrsia no sorgeix per traduir; sorgeix per excloure. Imprimir un fulletó només en àrab en un CAP transmet el missatge que la llengua pròpia queda en un segon pla en un servei essencial. I això xoca amb un objectiu clau de qualsevol política pública a Catalunya: difondre la llengua.
A més, difícilment es fomentarà la integració si el primer contacte amb serveis bàsics prescindeix del català. La sanitat pública és una de les principals portes d'entrada gràcies als empadronaments fraudulents.
És surrealista que al cap de Mollerussa es reparteixi un fulletó només en àrab.
Això no és integrar ningú, és apartar el català i deixar-nos en un segon pla al nostre propi país.
La convivència comença respectant la llengua i la gent d’aquí.#SalvemCatalunya pic.twitter.com/F7pfn8b1qd
— Aliança Catalana- Pla d'Urgell (@PladurgellAC) November 10, 2025
Què hauria de fer l'administració?
Cal assegurar el lideratge del català. Hi ha solucions senzilles i perfectament aplicables en el dia a dia dels CAP.
Tota peça de comunicació estable (fulletons, cartells, formularis) ha d'estar, com a mínim, en català. A partir d'aquí, es poden afegir versions multilingües segons les necessitats del barri o de l'àrea bàsica de salut.
Un gir preocupant
La imatge del fulletó només en àrab ha estat polèmica per una raó clara: en un servei públic de Catalunya, el català ha d'estar sempre present i reconegut com a llengua pròpia. Traduir és polèmic; esborrar el català, és pitjor. Si l'administració vol promoure una integració real, la comunicació sanitària ha de liderar-se en català i complementar-se amb traduccions, mai substituir-lo.