Una assessora del SEPE parla clar sobre una pràctica fraudulenta: ‘Sol·licitem una investigació i s’envia a Inspecció de Treball’
En un mercat laboral que combina contractes més curts amb sectors encara tensionats, la protecció per desocupació torna al centre del debat. La vigilància sobre l’ús correcte de les prestacions es reforça, mentre el Ministerio de Trabajo prepara ajustos i consolida mesures que afecten el càlcul i l’accés a ajudes. Això suposa un gran impacte directe en famílies i empreses.
En aquest context, les cauteles legals i els criteris administratius prenen un pes determinant per evitar desajustos i corregir incentius perversos.
Com es detecta l’“acomiadament pactat” i per què preocupa al regulador
María José Gómez, assessora del SEPE, ha descrit un patró que l’organisme troba sovint a les petites empreses. Cessaments maquillats per obrir la porta al cobrament de l’atur. L’operativa sol passar per pactar un acomiadament o forçar una sortida per encaixar formalment la “situació legal de desocupació”. Realment, al darrere, hi hauria una baixa voluntària.
Quan hi ha indicis, el SEPE recull informació i trasllada el cas a Inspecció de Treball per contrastar fets, entrevistes i documentació. Si la Inspecció conclou que el cessament va ser simulat, la prestació s’anul·la i s’exigeix la devolució del que s’ha cobrat.
El focus no només es posa en la conducta del treballador, també en la de l’empresa. La normativa d’infraccions en l’ordre social tipifica com a molt greu actuar de manera fraudulenta per obtenir prestacions indegudes. I aquests en són exemples clars. Les sancions poden ser significatives per als ocupadors, i l’impacte reputacional afegeix un cost difícil de quantificar.
Què és legal fer i què passa la línia vermella, segons el SEPE
La casuística és àmplia i convé separar situacions. Deixar una feina voluntàriament impedeix accedir a la prestació contributiva de manera immediata, perquè l’atur exigeix cessament involuntari i alta com a demandant. Existeix, però, una via legítima.
Si després de la baixa voluntària s’inicia una altra relació laboral i aquesta acaba per acomiadament real el dret pot activar-se sense conflicte. El matís clau és l’autenticitat del segon vincle i del cessament, descartant muntatges per simular un acomiadament disciplinari.
També es produeixen fraus quan el treballador busca provocar l’acomiadament amb absències planificades o incompliments deliberats, intentant convertir una sortida voluntària en un cessament sancionable que encaixi en la norma.
En aquests supòsits, la Inspecció sol reconstruir la seqüència de fets i, si aprecia la maniobra, el SEPE reclama la devolució de les quantitats abonades i imposa la sanció corresponent. La pàgina oficial de l’organisme detalla obligacions i conseqüències, incloent-hi les conductes que comporten pèrdua d’ajudes.
El marc sancionador i el missatge de dissuasió a petites empreses
La Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social estableix des de la devolució íntegra de prestacions fins a multes elevades. La referència legal recull expressament la simulació del vincle laboral i l’aportació de dades falses com a elements sancionables. Això cobreix tant “l’arranjament de l’atur” com altres dreceres per allargar ajudes.
En la pràctica, l’efecte dissuasiu es reforça amb actuacions coordinades i amb la traçabilitat digital de contractes i baixes.
Els advertiments arriben en un moment de més sensibilitat per canvis normatius en prestacions i subsidis, amb debats sobre còmputs, compatibilitats i eventuals reformes. Per al teixit empresarial més petit, el risc de sanció i devolució aconsella extremar el compliment i documentar amb precisió els motius de qualsevol cessament.
Per als treballadors, la pauta és inequívoca. La protecció existeix i és àmplia, però exigeix acreditar desocupació involuntària i evitar qualsevol pràctica que desvirtuï el dret.
