Sílvia Orriols enfonsa el règim socialprocessista: ‘Poden pagar els iPhones i viatges al Marroc, però els quaderns dels nens te’ls pagues tu’
El Parlament de Catalunya ha viscut avui una d’aquelles intervencions que deixen empremta. Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, ha tornat a demostrar per què és la veu més incòmoda per al règim socialprocessista. Amb el seu estil directe, ferm i sense concessions, ha destrossat el relat bonista del Govern i ha posat sobre la taula la hipocresia d’aquells que es diuen progressistes mentre abandonen les famílies catalanes.
El seu discurs ha coincidit amb la polèmica més que coneguda sobre la despesa del Congrés en iPhones d’última generació: més d’un milió d’euros públics en mòbils per als diputats, mentre a les escoles els pares han de pagar el material bàsic.
Del “bar de la Cantonada” al desastre educatiu
L’actuació d’Orriols va començar amb ironia i punteria: “Bé, després d’aquest breu viatge al bar de la Cantonada, tornem al Parlament de Catalunya”. La frase, que va desfermar murmuris a l’hemicicle, feia referència al ple suspès la setmana passada per donar suport a la patètica “Flotilla de Colau”.
Orriols va aprofitar l’oportunitat per recordar al socialprocessisme —aquesta aliança entre socialistes, comuns i processistes— que mentre ells perden el temps en gestos ideològics, l’escola catalana s’ensorra.
Amb dades i claredat, va denunciar que la política de portes obertes i de “volem acollir” ha provocat un col·lapse educatiu sense precedents. Cada any arriben milers d’alumnes sense domini de l’idioma ni recursos de suport suficients, cosa que endarrereix l’aprenentatge de tota la classe.
“Poden pagar els iPhones i els viatges, però no les llibretes”
Orriols, visiblement indignada, va llançar una frase que ja corre com la pólvora per les xarxes: “Poden pagar els iPhones i els viatges al Marroc i Hondures, però no les llibretes i els bolígrafs dels nens. Les pagues tu.”
El dard anava directe als malbarataments de l’Estat i del Govern, que no dubten a finançar luxes, subvencions absurdes i viatges institucionals, mentre els pares catalans han de fer col·lectes per comprar material escolar. La líder d’Aliança Catalana va retratar així el cinisme del règim: un sistema que predica igualtat, però viu dels diners dels mateixos a qui oprimeix fiscalment.
Una educació al servei del dogma
Orriols no es va quedar només en la denúncia econòmica. Va apuntar també al nucli ideològic del desastre: un model educatiu que ha substituït el coneixement per l’activisme.
“Han implantat corrents ideològiques i han expulsat l’esforç i el mèrit de les aules”, va dir, assenyalant col·lectius com Rosa Sensat i la Fundació Bofill, finançada per grans bancs, per haver convertit les escoles en laboratoris socials.
Poden pagar els iPhones i el viatge al Marroc o a Hondures, però les llibretes i bolígrafs escolars dels nens no…
Els hi has de pagar tu.
VERGONYA ABSOLUTA
M'ajudes a fer-ne difusió? pic.twitter.com/LEEr6SVeLH
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) October 7, 2025
La diputada va criticar que els alumnes “poden dissertar sobre micromasclismes, però no saben situar el Ter o el Fluvià al mapa”. Mentre s’introdueixen hores lectives sobre “diversitat” o “deconstrucció de gènere”, la comprensió lectora i les matemàtiques s’enfonsen. Orriols va qualificar aquest fenomen com “un suïcidi cultural finançat amb diners públics”
Seny, ordre i una escola lliure de dogmes
La líder d’Aliança Catalana va tancar la seva intervenció amb una defensa rotunda de l’escola pública: exigent, lliure de wokisme i amb el català com a única llengua vehicular. Va reclamar recuperar el sentit comú i el respecte pel coneixement, sense experiments pedagògics ni adoctrinament polític.
“Catalunya ha retrocedit una dècada en resultats, i si continuen amb les seves polítiques migratòries, retrocedirem segles en drets i civilització”, va advertir. I va afegir amb fermesa: “No calen informes PISA per capir l’abast de la tragèdia. Cal seny i ordre.”
Orriols, la veu que trenca el silenci
Mentre els partits tradicionals callen o justifiquen, Sílvia Orriols torna a dir el que milions pensen. El seu discurs ha estat una plantofada al conformisme i una radiografia perfecta de la Catalunya actual. És una terra on els polítics viatgen en avió al Marroc o Hondures amb mòbils de 1.000 euros, mentre els ciutadans paguen les llibretes dels seus fills.
I és que, com va recordar l’alcaldessa de Ripoll, el veritable luxe no és als iPhones ni als discursos buits, sinó a tenir governants que diguin la veritat.
