Howard Tucker, el metge més longeu del món: ‘El risc de demència disminueix…’
Augmenta la curiositat pública per les claus quotidianes que afavoreixen una vida llarga i plena. Una figura amb dècades d’experiència clínica i vital concentra mirades internacionals. A més, creix l’interès per hàbits sostenibles i decisions diàries amb impacte real.
La trajectòria prolongada en una professió d’alta exigència fa sorgir preguntes sobre salut, propòsit i envelliment actiu. També sorgeixen dubtes sobre com encaixar els descansos, l’oci i les relacions en aquest equilibri. Tanmateix, el debat s’enriqueix quan l’experiència s’aprofita de dècades de pràctica i observació.
Trajectòria del doctor Howard Tucker
Howard Tucker exerceix la medicina des de 1947 i està a punt de fer 103 anys. Als seus 102 anys és el metge en actiu més longeu del món i cerca feina després del tancament de l’hospital on ensenyava el 2022. Encara que ja no atén pacients, imparteix classes, participa en casos mèdic-legals i comparteix reflexions.
El seu currículum inclou el doctorat el 1947, la residència en Neurologia el 1953 i servei a la Marina durant la Segona Guerra Mundial. Va ser neuròleg en cap de la Flota Atlàntica a la Guerra de Corea i, el 1989, es va llicenciar en Dret. A més, va aprovar l’examen del Col·legi d’Advocats d’Ohio mentre continuava la seva tasca com a neuròleg.
Longevitat en relació amb la feina i la ment activa
Tucker s’ha fet popular a TikTok, on la seva família impulsa contingut i un documental titulat What’s Next. Abans del seu aniversari 103, va explicar a National Geographic que atribueix la seva longevitat a aprendre, cultivar vincles i algun martini. “Està documentat que per cada any extra de feina, el risc de demència disminueix”, sosté.
Defensa mantenir decisions actives i interacció social per frenar el deteriorament cognitiu. Aconsella canviar de professió si la feina fa mal a la salut, perquè podria provocar un cas d’estrès extrem. Enfatitza tres hàbits que és rellevant mantenir: activitat física i mental, no fumar cigarrets i no alimentar l’odi.
El neuròleg alerta que l’odi eleva el pols i la pressió, com qualsevol ansietat, i perjudica. Considera que fumar continua sent perillós i recorda evidències històriques sobre càncer de pulmó. A més, adverteix de riscos amb la marihuana, des de coordinació alterada fins a esdeveniments cardiovasculars.
[tiktok]@whatsnextmovie,7414291154423827742[/tiktok]
Com influeix la dieta i l’exercici en una vida llarga
Sobre l’alcohol, aposta per la moderació i reconeix informes recents menys favorables al vi. En alimentació, suggereix prioritzar aliments integrals davant d’ultraprocessats, fregits i ensucrats. Descriu la seva rutina: fruita i torrades, pocs àpats al migdia i sopars amb pollastre, peix o filet, amb verdures.
Explica que l’exercici canvia amb l’edat, però continua sent essencial per al cor i el cervell. Caminar, trotar i fer servir màquines com bicicletes estàtiques o el·líptiques ajuden a mantenir-se actiu. Així, recomana adaptar el ritme i sostenir la constància a mesura que sorgeixen limitacions físiques.
L’importància de les relacions per estimular el pensament
Entre les seves aficions esmenta les raquetes de neu, activitat que ara practica amb ajuda de la seva família. Destaca la importància d’una relació de parella estable i amistats intergeneracionals que estimulen el pensament. A més, defensa ignorar l’edat com a barrera i no viure amb por constant.
Valora com a revolucionàries la tomografia computada i la ressonància magnètica en el diagnòstic neurològic. Tanmateix, demana no dependre només de les imatges i prioritzar història clínica i judici mèdic.
