Bones notícies per a un embassament català en 24 hores: fort augment de capacitat
Les últimes pluges han suposat un canvi radical en l'estat hídric. Els embassaments de Catalunya registren un augment significatiu en la seva capacitat total. La suma arriba ja a un 74,6% d'ocupació mitjana. Fa tot just un any, el volum emmagatzemat no arribava al 30%.
Aquest repunt ofereix un alleujament molt necessari després de mesos de sequera. Els indicadors confirmen que diversos embassaments dupliquen els registres de l'any anterior. La recuperació és més visible a zones on la sequera va ser més dura.
Casos destacats: Baells, Llosa del Cavall i Sant Ponç
L'embassament de la Baells arriba a un 87,5% de la seva capacitat. La dada contrasta amb el 41,5% registrat fa just un any. La Llosa del Cavall millora encara més, amb un 89,5% actual. El salt respecte al 27% de 2024 resulta veritablement espectacular.
Sant Ponç també reflecteix el canvi amb un 86,7% d'ocupació. L'any passat tot just arribava al 31,6% en la mateixa data. Aquestes dades són una injecció d'optimisme per a les comarques interiors.
La sorpresa més gran a la conca del Ter
Tot i que gairebé tots els embassaments milloren, un destaca especialment. En tot just 24 hores ha registrat un augment considerable. Es tracta del pantà de Sau, a la comarca d'Osona. El seu volum puja fins als 101,6 hm³, arribant al 61,3%.
Aquesta dada significa un salt de més de 70 hm³ respecte a l'any passat. Aleshores estava en un 19% de capacitat, amb l'aigua sota mínims. La diferència és tan abismal que canvia completament el panorama hídric.
Sau, símbol de la sequera, ara símbol d'esperança
El pantà de Sau s'havia convertit en la imatge de la crisi. Durant mesos es veien les ruïnes de l'antic poble emergint. La sequera extrema va deixar imatges desoladores que van recórrer els informatius. Avui la situació canvia i l'esperança torna a l'embassament.
En només un any, Sau ha multiplicat per cinc el seu volum. És la crescuda més gran registrada a tota la xarxa de conques internes. Les dades confirmen que les últimes precipitacions han estat decisives per a aquest gir.
L'embassament de Susqueda també manté un nivell molt alt. Actualment arriba a un 80,4% de capacitat, amb 179,9 hm³ acumulats. La xifra és lleugerament inferior a l'any passat, però continua sent excel·lent. Darnius Boadella, en canvi, reflecteix una recuperació més continguda.
Bon dia amb el #patrimonideldia! El Barret d’en Perereda a #Tavertet és una roca ben curiosa. Es troba situat al capdamunt del puig d’en Perereda, en un espai concorregut pels excursionistes i amb vistes sobre el pantà de Sau: https://t.co/Dt0DvoPCVr @OsonaTurisme @CulturaDIBA pic.twitter.com/RCCIjnyiAp
— Oficina de Patrimoni Cultural-Diputació Barcelona (@patcdiba) September 16, 2025
Puja fins a un 59% davant el 17% de l'any passat. Riudecanyes i Siurana encara mostren debilitat, sense superar el 40% de la seva capacitat.
La conca de l'Ebre també registra bones xifres
Les dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre acompanyen aquesta tendència positiva. Rialb arriba a un 71,9% davant el 43% de 2024. Camarasa millora fins a un 53%, mentre Talarn puja al 62%. Riba-roja d'Ebre i Terradets superen el 90% de capacitat.
En conjunt, el sistema d'embassaments gestionats per l'Ebre mostra fortalesa. Alguns fins i tot freguen el ple, garantint reserves estratègiques per als pròxims mesos.
Perspectives i gestió futura de l'aigua
Tot i que les dades actuals són positives, els experts demanen prudència. El canvi climàtic obliga a mantenir plans de gestió a llarg termini. Els embassaments no només serveixen per a abastament, també per a energia i regadius. La seva estabilitat és fonamental per a l'economia catalana.
El cas del pantà de Sau és especialment il·lustratiu. De símbol de la sequera ha passat a emblema de recuperació. Un recordatori que la gestió responsable i la natura poden aliar-se. Catalunya respira alleujada, tot i que sap que la batalla contra la sequera continua.
