La reina Mary commociona en sincerar-se sobre la seva mare, Henrietta: ‘El dolor…’

La reina Mary va oferir fa uns dies un dels seus discursos més emotius, sincers i carregats de simbolisme. En el 25è aniversari del Centre Nacional de Dol, Mary de Dinamarca es va sincerar com mai sobre Henrietta, que va morir fa anys.

La dona de Frederic va parlar sobre el dolor davant la seva absència i com aquesta ha marcat el seu dia a dia. No és fàcil superar una pèrdua i aquest és un sentiment que no escapa a ningú. La reina Mary sap molt bé de què parla i així ho va traslladar en el seu darrer acte oficial.

La reina Mary emociona parlant sobre el seu dolor

La reina Mary ha trencat el seu silenci en un acte públic parlant obertament sobre el dolor. El dolor de perdre un ésser estimat és profund i Mary entén aquest sentiment. Ella mateixa ha viscut una gran pèrdua: la de la seva mare, el record de la qual encara li ocasiona tristesa.

Amb motiu del 25è aniversari del Centre Nacional de Dol, Mary va confessar sentir-se identificada amb el que viuen les víctimes del dol. “Em recorda el meu propi dolor, el que porto dins”, va començar dient molt emocionada, recordant Henrietta. “El dolor mai desapareix, però la majoria de la gent aprèn a viure-hi, i sol ser més fàcil”, va afegir.

https://www.instagram.com/p/DOgfq72CD8j/

Ho va fer d’una manera honesta, tocant un tema que moltes persones coneixen. Encara que poques vegades se’n parla amb tanta franquesa des d’una figura pública. “Amb el temps, el dolor de la pèrdua dona pas a la gratitud pels moments que vam passar junts”, va assenyalar. La reina Mary va incidir en la idea de continuar recordant els nostres éssers estimats i com això ajuda a superar el dol.

“Els portem amb nosaltres en recordar-los, parlar d’ells i fer el que fèiem amb ells”, va dir parlant des de la seva pròpia experiència. En el seu discurs, Mary va retre homenatge a la figura de Henrietta, l’absència de la qual continua sent molt present a la seva vida.

Segons la seva opinió, la clau de tot es troba a buscar alleujament a aquest dolor fent alguna cosa que aporti serenor. En el seu cas, la reina Mary gaudeix fent passejades pel camp on la natura li brinda l’oportunitat de tornar a connectar.

La reina Mary ret homenatge a la seva mare

Henrietta Clark Donaldson va morir el 1997 quan l’actual reina Mary tenia només 25 anys. Va succeir després d’una operació de cor que es va complicar i que va acabar de manera sobtada amb la vida de Henrietta.

Mary va reconèixer que la pèrdua va arribar “massa aviat”, i que en aquell moment no sabia ben bé com gestionar-ho. Amb aquestes paraules va voler subratllar com és de difícil enfrontar-se a una mort tan propera quan ets jove.

En parlar de la seva pròpia història, la reina Mary va tendir un pont amb qui ha experimentat pèrdues properes. Va assenyalar que “qualsevol que hagi perdut un ésser estimat sap que el dolor mai desapareix del tot”, compartint així aquest sentiment de tristesa. Amb la seva sinceritat, Mary va recordar que el dol no és una cosa que “se supera” d’un dia per l’altre. És una transformació interior contínua.

Tot i que han passat dècades, Mary va reconèixer que hi ha moments en què torna a sentir l’absència de la seva mare d’una manera molt intensa. Aquesta barreja d’amor i pena va ser una cosa que ella va descriure amb naturalitat i sinceritat. Mostrant que fins i tot per a algú amb la seva posició, el dol pot reaparèixer sense avís previ.

Tal va ser l’impacte que va suposar per a ella la pèrdua de la seva mare, que ha decidit comprometre’s en la lluita contra les malalties cardíaques. És la seva manera de retre homenatge a Henrietta i evitar el patiment a altres famílies.

I és que el buit que va deixar la seva mare ha estat impossible d’omplir. La mateixa reina Mary així ho va confessar en una entrevista prèvia a la seva presència a Copenhaguen. “Vaig sentir que estava sola en el meu dolor, que ningú m’entenia i que estava immòbil mentre tothom al meu voltant seguia endavant”, va admetre.

Avui, aquella jove australiana de 25 anys és l’actual reina de Dinamarca i vol que la seva experiència serveixi d’exemple i ajuda.