25 anys d’El cor de la ciutat: Meritxell Ané trenca el seu silenci sobre la pinça birmana
Hi ha ficcions que transcendeixen la pantalla per convertir-se en part de la memòria col·lectiva. 'El cor de la ciutat' és, sens dubte, una d'elles per a tota una generació de catalans. Han passat vint-i-cinc anys des que el barri de Sant Andreu es va colar a les nostres llars cada tarda.
Els seus personatges es van convertir en part de la família i les seves trames van generar converses inoblidables. Ara, amb motiu d'aquest aniversari tan especial, alguns dels seus protagonistes s'han retrobat. En aquesta reunió han desvelat un dels misteris més comentats i persistents de la televisió catalana.
Un retrobament radiofònic que va destapar la veritat
L'esperat retrobament va tenir lloc als micròfons del programa 'El món a RAC1', conduït per Jordi Basté. Allà es van reunir les veus i els rostres que van donar vida a personatges icònics de la sèrie. Hi van ser presents Rubén Ametllé, el recordat Ramon 'de les olives', i Ferran Carvajal, qui va interpretar l'entranyable Narcís.
També hi va acudir Alex Rengel, l'actor que va assumir el repte de ser el segon David Peris. Al seu costat, la carismàtica Meritxell Ané, la nostra estimada Remei, i un dels guionistes de la sèrie, Lluís Arcarazo. Entre rialles i records, es van atrevir a resoldre el gran dubte que sobrevolava la ficció. Finalment, s'ha fet llum sobre la famosa i enigmàtica "pinça birmana".
La "pinça birmana": de broma de guionistes a mite popular
Durant anys, els espectadors es van preguntar què era exactament la "pinça birmana". Aquesta misteriosa pràctica sexual que la Remei esmentava amb total naturalitat va desfermar tota mena de teories. Meritxell Ané, l'actriu que li va donar vida, ha trencat el seu silenci per confirmar la veritat. La "pinça birmana" mai va existir realment fora de la imaginació dels guionistes.
Va ser una invenció pura i dura, nascuda en una de les seves reunions de feina. Lluís Arcarazo va confessar que buscaven crear una pràctica sexual que tothom al barri conegués però que fos fictícia. Inicialment, van considerar el nom de "pinça alemanya", però no tenia la mateixa sonoritat entremaliada. "La pinça birmana sonava més brut", va admetre Arcarazo entre rialles durant l'entrevista.
El més curiós és que la broma va transcendir la pantalla d'una manera inesperada. El creador va recordar amb gràcia com algunes persones li asseguraven haver-la practicat amb les seves parelles. Per la seva banda, Meritxell Ané va afegir que encara avui la gent la reconeix pel carrer. L'anomenen afectuosament "la Remei de la pinça birmana", un sobrenom que demostra l'increïble impacte cultural de la sèrie.
Més enllà del misteri: anècdotes inoblidables del repartiment
La conversa també va servir per desempolsar altres records d'aquells anys daurats de la televisió. Es va revelar que el projecte originalment es deia 'Raval' i estava pensat per transcórrer en aquell barri barceloní. Tanmateix, per complicacions logístiques, la producció es va traslladar a Sant Andreu, un canvi que va resultar ser un encert.
Rubén Ametllé va reflexionar sobre el seu personatge, Ramon, descrivint-lo com el "primer i últim friqui" que va aparèixer a TV3. Per altra banda, Alex Rengel va admetre l'enorme pressió social que va sentir en substituir Quim Gutiérrez. Malgrat el desafiament inicial, amb el temps es va sentir completament integrat i estimat pel públic.
El llegat d'El cor de la ciutat segueix viu un quart de segle després de la seva estrena. La revelació sobre la "pinça birmana" no fa més que alimentar la llegenda d'una sèrie que va saber ser el cor de Catalunya. Ara que aquest secret ha estat resolt, quines altres històries no explicades guardaran els seus protagonistes? Sens dubte, la nostàlgia per tornar a passejar pels carrers de Sant Andreu és més forta que mai.
Actualment, el culebrot de tardes de TV3 és 'Com si fos ahir'. Ambientat també a Barcelona però amb unes trames més realistes que 'El cor de la ciutat'. Tot i que en aquesta última hi havia espai per a trames quotidianes, no va faltar espai per a assassinats i altres trames de gran misteri. Una cosa que a 'Com si fos ahir' brilla per la seva absència.
